Com bé sabeu, a partir del passat 1 de setembre va entrar en vigor una Resolución del Ministerio de Sanidad que, a efectes pràctics, deixa sense finançament tot un seguit de fàrmacs que fins llavors eren coberts per la Sanitat Pública (íntegrament en el cas dels pensionistes i la part proporcional en la resta). En total es tracta de 417 presentacions de diferents medicaments (és a dir no son 417 medicaments sinó molts menys, però amb moltes presentacions diferents).

Aquests fàrmacs, segons ha explicat el ministeri i està escrit textualment a la Resolució, s’han retirat per les següents raons:

• “el establecimineto de precios seleccionados” (o sigui que n’hi hagi un equivalent  més barat)
• “que ya existiera uno con el mismo principio activo y dosis pero que se pudiera conseguir sin receta” (és a dir, que no estigués finançat)
• “que en el entorno europeo se trate de un producto considerado publicitario” (com sabeu tots aquells fàrmacs que s’anuncien publicitàriament no son finançats per la sanitat pública, i aquesta llei ho amplia als que s’anuncien a qualsevol país europeu, i no només als que s’anuncien a Espanya).
• “que principio activo cuente con un perfil de seguridad y eficacia favorable y suficientemente documentado a través de años de experiencia y un uso extenso”  (Sincerament, aquest punt no l’entenc)
• “por estar indicados en el tratamiento de síntomas menores”.

En realitat, si consulteu la Resolució publicada al BOE, la gran majoria han estat retirats atenen al darrer punt, donat que son tractaments simptomàtics que afecten a problemes “menors” segons el Ministeri.

Entre aquests fàrmacs, dels que es poden emprar i s’empren en pediatria, hi ha tenim tots els mucolítics i antitussígens (aquells que ajuden a expulsar la mucositat i calmar la tos, com ara la Acetilcisteina, el Mucosan, Pectox, Flutox, Codeisan...); els que "tallen" la diarrea (Fortasec, no recomanable en pediatria, però també el Tiorfan); alguns laxants (plantago, duphalac...); les llàgrimes artificials; pomades amb corticoides per les fissures anals (Synalar rectal...) els protectors estomacals (Almax); totes les pomades amb antiinflamatoris (Fastum gel, Niflactol pomada....); i la pomada per tractar l’herpes labial (Aciclovir).

Segons aquesta llei, només en algunes excepcions alguns d’aquests fàrmacs si que seran finançats per la Sanitat Pública, com és el cas dels laxants per a la malaltia inflamatòria intestinal, o per al tractament oncològic; els vasodilatadors perifèrics, només en cas de claudicació intermitent; els fàrmacs per tractar la tos, només per als pacients amb càncer i tos persistent; i les llàgrimes artificials en una malaltia que provoca sequedat de mucoses (anomenada Síndrome de Sjögren). Per sort, hi ha pocs nens que es puguin beneficiar de les excepcions en no tenir aquestes malalties, molt més típiques de pacients adults.

Seguint escrivint aquesta entrada amb “ulls pediàtrics”, la majoria dels fàrmacs que ara no seran finançats tenen molt poca o cap eficàcia clínica, pel que a efectes generals de salut infantil no hauria de representar un problema. De fet els fàrmacs més emprats son els mucolítics, on l’evidència científica no ha demostrat que funcionin millor que una bona hidratació (excepte en nens amb malalties pulmonars) i els antitussígens, que realment son poc eficaços en pediatria i perillosos alguns d’ells en ésser derivats de la morfina. En el cas dels medicaments que tallen la diarrea, les guies més actuals tampoc en recomanen l’ús en pediatria. Tampoc l’aciclovir pel tractament de l’herpes labial és imprescindible pel seu tractament, i els antiinflamatoris en pomada son molt menys efectius que, per exemple en xarop.

Sí que es veritat que aquests “símptomes menors”, com ara l’herpes labial, les fissures rectals, el restrenyiment, la tos i la mucositat quan els nens estan refredats poden ser “menors”, però son “empipadors”.  

A efectes pràctics, a partir d’ara quan aneu al pediatra i aquest consideri que cal administrar qualsevol d’aquests fàrmacs, l’haureu de pagar al 100%.

Esperem que l’estalvi que es pugui aconseguir (450 milions d’euros segons el govern) compensi aquesta mesura emprada i que les excepcions fixades en la llei pels malalts crònics siguin realment suficients (hi ha patologies pediàtriques que se’n beneficiarien i no les he vist reflectides).

I també esperem que aquesta mesura no impliqui receptar fàrmacs no ben bé indicats per la patologia, però que sí estan finançats, i que poden ser més perjudicials que beneficiosos com l’ús d’algun antiàcid en lloc dels protectors gàstrics (no indicat i molt més car) com ja ha apuntat el Conseller de Sanitat Boi Ruiz, o l’ús indiscriminat d’antibiòtics per tractar quadres catarrals vírics, amb tots els problemes que això comportaria.

Pel que fa a nosaltres (igual que la resta de pediatres i metges), seguirem receptant seguint les guies i consens actuals, independentment que els fàrmacs estiguin o no finançats (per sort gairebé el 100% dels fàrmacs necessaris ho estan, la resta, els haureu de pagar en la seva totalitat).

Podeu consultar la Resolución del Ministerio de Sanidad aquí, així com el llistat complert dels fàrmacs que es retiren del finançament públic, i les excepcions per malalties.

La Seu d’Urgell, 4 de setembre de 2012.

Dr. Jordi Fàbrega i Sabaté