El projecte Essencial. Afegint valor a la pràctica clínica és una iniciativa del CatSalut que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d'evitar-ne la realització. Aquestes recomanacions es van publicant, un cop revisades pels experts, a la pàgina web del Canal Salut.
Darrerament s'ha publicat una d'aquestes recomanacions, sobre la pauta alternant d'antitèrmics per tractar la febre en nens, realitzada amb la col.laboració de la Societat Catalana de Pediatria, i que és un tema que ja hem tractat en varies ocasions a la nostra web, que ara queda refrendat per aquesta important iniciativa a nivell del propi Cat Salut.
Us deixem l'escrit d'aquesta recomanació:
Resum
- La febre en població pediàtrica és un dels motius de consulta més habituals als centres d'atenció primària i als serveis d'urgències pediàtriques.
- Per al tractament de la febre la prescripció d'analgèsics antitèrmics alterns (habitualment ibuprofèn i paracetamol) és una pràctica clínica molt habitual.
- Hi ha poques proves científiques que donin suport a aquesta pràctica i falten estudis sobre la seva seguretat.
- Per al tractament simptomàtic de la febre en la població pediàtrica, s'hauria de prescriure, d'entrada, un sol antitèrmic i fer-ne el control evolutiu pertinent.
Més informació
La febre en població pediàtrica és un dels motius de consulta més habituals als centres d'atenció primària i als serveis d'urgències pediàtriques i suposa un 25-30% de les visites als serveis d'urgències.
Actualment hi ha controvèrsia sobre si és adequat el tractament simptomàtic de la febre, atès que no deixa de ser una resposta biològica a l'actuació de toxines exògenes (habitualment productes i toxines microbianes, però també complexos antigen-anticòs, fàrmacs, neoplàsies, estímuls inflamatoris, etc.) regulada pel sistema nerviós central. La febre estimula la resposta immunitària del nostre cos i afavoreix la inhibició del creixement bacterià. Tot i que el tractament de la febre millora l'estat general del pacient, és important educar els pares sobre els beneficis inherents en la síndrome febril i insistir en el fet que la febre no és perjudicial per ella sola sinó que és un símptoma normalment secundari d'un quadre infecciós.
D'altra banda, cal recordar que el grau de febre no es correlaciona amb el risc de convulsions febrils, ja que moltes d'aquestes apareixen amb temperatures no gaire elevades i algunes fins i tot abans d'iniciar-se el quadre febril.
El tractament de la febre inclou mesures físiques i mesures farmacològiques. Les mesures físiques tenen com a objectiu afavorir la pèrdua percutània de calor (retirar l'excés de roba, mantenir al pacient en un ambient tèrmic normal 18-23 ºC, banys a temperatura d'uns 34ºC, etc.). Es desaconsella l'aplicació de tovalloles humides, perquè produeixen vasoconstricció cutània, dificulten l'eliminació de calor i resulten incòmodes per al pacient.
Actualment, entre les mesures farmacològiques s'ha difós molt la pauta d'analgèsics antitèrmics alterns (habitualment ibuprofèn i paracetamol). Segons aquesta pauta, cada tres-quatre hores l'infant pren un antitèrmic diferent. No obstant la popularitat d'aquest abordatge, no hi ha proves científiques que la teràpia alternant d'antitèrmics sigui més eficaç que la monoteràpia, atès que els estudis publicats sobre aquest tema tenen resultats contradictoris. A més a més, aquesta teràpia afavoreix errors de dosificació, incrementa la confusió dels pares i augmenta l'ús innecessari d'antitèrmics, sense considerar els efectes adversos de la combinació d'aquests antitèrmics.
Una revisió publicada a la revista Pediatrics descriu cinc estudis que comparen la monoteràpia amb la teràpia alternant d'antitèrmics en la síndrome febril, i conclou que, tot i que la biteràpia redueix més la temperatura final, no hi ha suficients estudis que avalin la seguretat de la seva aplicació atès el perill d'errors d'administració.
Per tot això, com a alternativa molts autors recomanen, en cas de no aconseguir una disminució de la febre, incrementar la dosi d'antitèrmic pautat fins a la dosi terapèutica màxima i fer ús de les mesures físiques ja comentades. En aquest cas, cal observar acuradament la dosi màxima recomanada de cada fàrmac i no sobrepassar-la. També cal tenir en compte els possibles efectes adversos d'aquests medicaments, atès que el risc de patir-los pot augmentar amb la utilització de dosis altes i/o amb tractaments perllongats (hepatopatia en el cas de paracetamol i risc d'úlcera pèptica o nefrotoxicitat amb ibuprofèn).
L'ibuprofèn (analgèsic antitèrmic i antiinflamatori) podria incrementar-se fins a un màxim de 40 mg/kg/dia i el paracetamol (analgèsic antitèrmic) a 60 mg/kg/dia o 90 mg/kg/dia segons si es tracta d'un lactant (< 12 mesos) o d'un infant (> 12 mesos), respectivament.
Cal no oblidar que l'objectiu final de l'administració d'antitèrmics no és en cap cas fer desaparèixer la febre sinó aconseguir una millora de l'estat general de l'infant.
Recordeu que aquest dissabte 5 d'abril, a les 11.00 h a la Biblioteca de Sant Agustí de La Seu d'Urgell hi haurà una nova xerrada de l'Escola de Pares de La Seu d'Urgell, dins del cicle dels Trastorns de l'Aprenentatge, per parlar de la Discalcúlia i Trastorns de la Coordinació Motriu, a càrrec de SAnna Sanguinetti, neuropsicòloga de la UTAE de Barcelona. Esperem que sigui del vostre interès, per què segur que serà molt interessant.
Recordeu que aquest divendres, a les 19.30 h a la biblioteca de Sant Agustí de La Seu d'Urgell hi haurà una nova xerrada de l'Escola de Pares de La Seu d'Urgell, dins del cicle dels Transtorns de l'Aprenentatge, per parlar del Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat, a càrrec de la Susanna Forné, neuropsicòloga i la Meritxell Pinyol, psicopedagoga. Esprem que sigui del vostre interès, per què segur que serà molt interessant.
El proper dijous 13 de març tindrà lloc un altra xerrada de l’Escola de Pares de La Seu d’Urgell. Com sabeu, son unes sessions que, amb el suport de l'Ajuntament de La Seu d'Urgell, en el marc del projecte del Pla Educatiu d'Entorn i amb la implicació de la comissió de famílies (formada per totes les AMPES del centres educatius de la Seu d'Urgell) s'organitzen cada any escolar a la nostra ciutat.
Concretament en aquesta sessió el Dr. Oscar Rosell de Pediatria dels Pirineus, presentarà la xerrada Cuando los pequeños problemas se hacen grandes.
La sessió tindrà lloc a les 20 h a l’Escola Pau Claris i, òbviament és oberta a tothom.
Us hi esperem.
En el darrer número de la revista Viure als Pirineus, i seguint amb la nostra col.laboració mensual, el Dr. Pablo Ercoli ha escrit un article sobre el Dia de les Malalties Minoritàries, que es va celebrar el passat 28 de febrer, i que tenia com a finalitat donar a conèxier aquestes malalties, que afecten, tot i ser minoritàries, a un important nombres de persones (nens i adults), limitant molt la seva qualitat de vida, i la de les seves famílies.
La tos ferina és una malaltia infecciosa i contagiosa aguda produïda pel bacteri Bordetella pertussis i caracteritzada per crisis de tos convulsiva que, de vegades, es prolonga durant setmanes o mesos. La seva contagiositat és molt elevada i es transmet per les petites gotes projectades per la boca i el nas amb la tos. És una malaltia pròpia de la infància, tot i que es pot presentar en totes les edats.
La gravetat de la tos ferina augmenta en els lactants, els quals presenten altes taxes de complicacions (precisen hospitalització en més de la meitat del casos) i mortalitat. La taxa de mortalitat infantil és d’ aproximadament un 1% en infants de menys de 6 mesos. En els adults la malaltia moltes vegades passa desapercebuda, ja que solen presentar formes clíniques lleus, o bé quadres inespecífics o asimptomàtics.
Els estudis existents mostren que els convivents i cuidadors són les principals fonts de contagi als nadons encara no vacunats o que no han finalitzat la primovacunació. Cal recordar que es comença la vacunació als 2 mesos (no es pot fer abans) i es considera que l’infant no està protegit de forma activa fins als 6 mesos (després de 3 dosis).
La tos ferina és una causa important de morbiditat i mortalitat infantil a nivell mundial, però en els últims anys s’ha detectat un increment del nombre de casos, comportant-se com una malaltia reemergent en països del nostre àmbit socioeconòmic, amb cobertures vacunals altes. Aquest fet ha fet replantejar les diferents estratègies vacunals per protegir els més petits, i Catalunya ha decidit implementar la vacunació de totes les embarassades al 3er trimestre de la gestació.
Totes les vacunes contra la tos ferina que es comercialitzen al nostre país estan associades a altres antígens, com a mínim als del tètanus i de la diftèria.
Respecte a la seguretat, en les dades disponibles de dones que han rebut la vacuna dTpa (diftèria, tètanus i pertussis acel·lular) durant la gestació no s’observen esdeveniments adversos inesperats o infreqüents atribuïbles a la vacunació. D’altra banda, els estudis existents amb vacunes amb component antitetànic i antidiftèric (Td) no suggereixen un augment de les reaccions adverses en les dones a les quals s’ha administrat la vacuna en cada gestació.
La finalitat és protegir al nadó des de l'etapa més vulnerable, quan encara no ha pogut iniciar la pròpia vacunació. Pretén que la mare i el nounat presentin una protecció òptima els primers mesos de vida de l’infant, considerant que el major pas transplacentari d’anticossos es produeix al tercer trimestre de la gestació i reduint el risc de transmissió de la malaltia mare-fill. Es tracta d’una forma d’immunització que pretén una doble protecció, al nounat i a la mare, però sobretot vol protegir el nadó de les formes més greus (les que poden comportar fins i tot la seva mort).
Com sempre, la vostra llevadora o el vostre metge i/o infermer/a de capçalera us informarà de com administra-la.
Podeu trobar més informació a:
- Programa de vacunacions de l'Agència de Salut Pública de Catalunya
- Tríptic de la Generalitat de Catalunya
I a la sessió de l'infermer de Pediatria dels Pirineus i EAP La Seu d'Urgell (ICS-Pirineu), Albert Font, el nostre referent en vacunació, i firmant d'aquest article.
