En la revista “Presència” (que surt els diumenges amb El Punt-Avui), del passat 12 de gener, s’ha publicat un article que fa referència al nostre consultori virtual, amb una entrevista a una mare de la nostra comarca que sol emprar-lo amb assiduïtat.

Ens fa especial il·lusió aquesta publicació, ja que està escrita per Esther del Campo, una jove periodista que va participar a finals de 2012 en un concurs periodístic per a joves llicenciats de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona amb un article sobre la l'eSalut a Catalunya i Europa, on va fer referència a l'experiència del primer any de Pediatria dels Pirineus arran de la xerrada "Salut 2.0" del Col·legi de Metges de Barcelona, que es va retransmetre per streaming.

Doncs justament aquest article va resultat guanyador d’aquell concurs, i aquesta revista li ha demanat l’article per a la seva publicació, fet que finalment ha succeït aquest gener.

Moltes gràcies Esther per explicar la nostra iniciativa com a experiència pionera i eficient en l’eSalut i, sobretot, enhorabona pel premi. 

Podeu consultar l'article cliclant sobre ell: 

La “Escola de pares” és una iniciativa oberta i de cooperació entre el Servei Educatiu del Departament d’Ensenyament, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell i les entitats municipalistes emmarcada en el Pla Educatiu d’Entorn. La idea és crear espais de trobada i d’intercanvi d’informació sobre temes que preocupen a la societat.

Dins d'aquesta iniciativa hi han xerrades de Pediatria dels Pirineus (dels Dr. Jordi Fàbrega i Òscar Rosell), però també xerrades molt interessant com una de transtorns alimentaris (a càrrec de Sudagna Nevado, del CSMIJ Sant Joan de Deu-Lleida), un cicle de xerrades sobre transtorns de l'aprenentatge (a càrrec dels amics de Saine), una sessió sobre seguretat a la xarxa (per César Isla, mosso d'esquadra especialista en el tema, i Ester Collado, dinamitzadora del Punt Òmnia), una xerrada sobre Crèixer Jugant, de Xavier Socias, i les 2 activitats que es preparen per a la societat urgellenca en motiu de la celebració a La Seu d'Urgell de la XX Reunió de la Societat Catalana de Pediatria (una activitat de ensenyament de reanimació cardiopulmonar pels nens de 6è i una xerrada per a pares i mares sobre dubtes freqüents en pediatria, a càrrec de reconeguts pediatres d'arreu de Catalunya). 

Podeu consultar aquí totes les activitats, i us encoratgem a participar-hi. 

Si teniu el vostre petit amb una distròfia de les ungles, o sigui que se li van desprenent algunes de les ungles des de la seva base amb línies blanques tranversals, i prèviament ha patit una síndrome de boca-ma-peu, no patiu, és un fenòmen “normal” en aquesta malaltia, que cura sol, i no te cap complicació.

La Síndrome Boca-Mà-Peu és una malaltia que afecta sobretot als menors de 3 anys i cursa amb un vesícules (butllofes) en palmells i plantes, a vegades associat a un  exantema maculopapul.lar , associat a estomatitis vesicular (llagues a la boca) amb o sense febre. La majoria dels casos es deuen a un virus anomenat coxsackie, però també es poden deure a un altre anomenat enterovirus 71. És altament contagiosa, però sol resoldre espontàniament en uns 5-7 dies, essent rares les complicacions. S'ha de tractar la febre i el dolor que generen aquestes llagues a la boca a l'hora de menjar, ja que dificulten molt la ingesta.

Nosaltres, a l’Alt Urgell, vam tenir a l'octubre i desembre de l'any passat, un brot d’aquesta síndrome, com vols de vosaltres recordareu al haver-ho patit en els vostres petits.  

Després d'aquesta síndrome, de unes 4 a 6 setmanes posteriors, una bona part dels nens afectats per aquests virus, poden patir un despreniment complet de la ungla, al que anomenem Onicomadesis que consisteix en la separació o el desenganxament indolor i sense inflamació de la làmina del llit unguial, apareixent per sota una ungla nova. Pot afectar tant a les ungles dels dits de les mans com a les dels peus. No cal cap tractament específic en les ungles, a part de mantenir la zona neta i evitar nous traumatismes, i es resol espontàniament, i sense deixar seqüeles en 2-3 mesos.

De fet, dels nens afectes a l’Alt Urgell el passat 2013, a gairebé la meitat d’ells, han presentat aquest fenònem en els darrers mesos, sense cap tipus de complicació en cap d’ells.  

Aquest fenomen fou descrit per primer cop per Clementz l'any 2000 a cinc nens d'entre 22 mesos i 4 anys d'edat que residien a l'àrea metropolitana de Chicago. A Espanya, l'any 2008 es va presentar una epidèmia de 311 casos a l'àrea metropolitana de la ciutat de València, on aproximadament la meitat dels afectats havien estat diagnosticats de la Síndrome Boca-Mà-Peu en els 30 dies previs, i en 52 pacients els anticossos IgG enfront de coxsackie va ser positiu. Es veu que la replicació viral podria danyar la matriu unguial i produir aquesta distròfia unguial. Es resol en cessar l'agent desencadenant. En tots els casos presentats es va produir recuperació de les ungles ad integrum en un període de temps que va oscil·lar entre les 6 i les 12 setmanes. 

Dra. Tatiana Valencia i Dr. Jordi Fàbrega 

A raíz de la creciente demanda en la consulta pediátrica en los meses fríos y por sugerencia de muchos padres preocupados, intentaremos aclarar por qué los niños pequeños se enferman tanto y qué es lo que consideramos como normal al respecto.

Al nacer los bebés tienen defensas ¨prestadas¨ por la mamá que son muy útiles hasta los seis meses de vida aproximadamente. Pero de a poco esas defensas desaparecen y como libros en blanco, tienen que experimentar muchas infecciones para armar su propio ejército de defensas. Es más, siempre se ha dicho que los niños crecen de estirones con la fiebre, aunque esto no es cierto, refleja el sentimiento de los papás que ven pasar fiebre tras fiebre. También cabe recordar que los abuelos llaman a los niños mocosos y las abuelas nunca se olvidan de poner pañuelos en los bolsillos.

Desde la pediatría esto es algo que siempre miramos en la consulta, que esas infecciones, acompañadas de fiebre, no sean demasiadas en cantidad y “calidad”. 

En 2011 Anales de Pediatría publica un ¨Documento de consenso sobre el diagnóstico diferencial y el abordaje terapéutico de la fiebre recurrente¨ realizado por especialistas reumatólogos e infectólogos, de dónde os hemos recogido un apartado interesante:

¨De una manera sencilla y práctica, cuando un niño se presenta en la consulta relatando procesos repetidos de fiebre, debemos evaluarlo de una manera global, intentando descartar las diferentes posibilidades diagnósticas. En primer lugar, y como causa más frecuente, se deben descartar procesos virales autolimitados de repetición. Es importante por tanto, conocer la normalidad y la frecuencia de los procesos infecciosos en la infancia, que pueden llegar en la primera infancia hasta 12 al año, la mayoría en los meses fríos.

Según éste trabajo, por ejemplo podrían ser normales, sin que haya ningun problema inmunológico en el niño/a: 

En conclusión, durante el invierno, poco antes y poco después también, en niños que son sanos, que concurren a guarderías y colegios, vemos repetidos procesos infecciosos, la mayoría de ellos virales, en la consulta. Como medidas preventivas hay que realizar siempre un buen  lavado de manos, mantener el calendario de vacunación al día y si están enfermos no llevarlos al colegio, quitar los mocos con pañuelo o suero en los más pequeños, reclinar el colchón para que duerman con la cabeza más alta que los pies.

Y, un consejo: intentar que no vayan a las guarderías que son un importante caldo de cultivo viral. Aunque la realidad a veces lo dificulta mucho, puesto que hay que trabajar. Con lo que os recomendamos poner en la balanza costo/beneficio, ¿hay abuelos, parientes o amigos que puedan ayudar?

¿Entonces, si mi niño tiene fiebre y mocos, cuándo consultar al pediatra? Menores de cuatro meses consultar siempre, también en lactantes mayores que tengan dificultad para respirar, para comer u otros síntomas asociados. Niños que van al colegio, y que no presenten ningún otro síntoma de los mencionados se podría esperar de 48 a 72hs de fiebre y mocos antes de consultar.

Para terminar, aunque parezca que el invierno ya trajo lo peor, todavía la gripe está por llegar, éste año esperamos el pico máximo para mediados de febrero, así que paciencia con los mocosos…

Dr. Pablo Ercoli

Arran de la creixent demanda a la consulta pediàtrica en els mesos freds i per suggeriment de molts pares preocupats, intentarem aclarir per què els nens petits es posen malalts tant i què és el que considerem com a normal al respecte.

En néixer els nadons tenen defenses ¨ prestades ¨ per la mare que són molt útils fins als sis mesos de vida aproximadament . Però de poc aquestes defenses desapareixen i com llibres en blanc, han d'experimentar moltes infeccions per crear el seu propi exèrcit de defenses . És més, sempre s'ha dit que els nens creixen de estirades amb la febre i, encara que això no és cert , reflecteix el sentiment dels pares que veuen passar febre darrera de febre . ambé cal recordar que els avis anomenen als nens mocosos i les àvies mai s'obliden de posar mocadors en les butxaques.

Des de la pediatria això és una cosa que sempre mirem a la consulta, que aquestes infeccions, acompanyades la majoria de febre, no siguin massa en quantitat i " qualitat".

L’any 2011, la Revista Anales de Pediatría publicà un ¨ Documento de consenso sobre el diagnóstico diferencial y el abordaje terapéutico de la fiebre recurrent ¨ realitzat per especialistes reumatòlegs i infectòlegs, d'on us hem recollit un paràgraf interessant:

¨De una eanera sencilla y práctica, cuando un niño se presenta en la consulta relatando procesos repetidos de fiebre, debemos evaluarlo de una manera global, intentando descartar las diferentes posibilidades diagnósticas. En primer lugar, y como causa más frecuente, se deben descartar procesos virales autolimitados de repetición. Es importante por tanto, conocer la normalidad y la frecuencia de los procesos infecciosos en la infancia, que pueden llegar en la primera infancia hasta 12 al año, la mayoría en los meses fríos.

Segons aquest treball, per exemple podrien ser normals, sense que hi hagi cap problema immunològic en el nen/a :

1) Fins a 6-8 otitis mitjanes agudes en un any
2) Una pneumònia (confirmada radiològicament ) en un any
3) Un episodi de sinusitis en un any
4) Un episodi de meningitis o altres infeccions greus

En conclusió, durant l'hivern, poc abans i poc després també, en nens que són sans, que acudeixen a escoles bressols i col·legis, veiem repetits processos infecciosos, la majoria d'ells virals, a la consulta. Com a mesures preventives cal realitzar sempre un bon rentat de mans, mantenir el calendari de vacunació al dia i si estan malalts no portar-los al col·legi, treure els mocs amb mocador o sèrum en els més petits i reclinar el matalàs perquè dormin amb el cap més alt que els peus.

Per acabar un consell: intentar que no vagin a les escoles bressol que són un important mitjà de cultiu viral. Tot i que la realitat de vegades ho dificulta molt, ja que cal treballar.  Per això us recomanem posar a la balança cost / benefici , hi ha avis, parents o amics que puguin ajudar ?

Llavors, si el meu nen té febre i mocs, quan hem de consultar el pediatre? Menors de quatre mesos cal consultar sempre, també en lactants més grans que tinguin dificultat per respirar, per menjar o altres símptomes associats. Nens que van a l'escola, i que no presentin cap altre símptoma dels esmentats es podria esperar de 48 a 72hs de febre i mocs abans de consultar .

Per acabar, encara que sembli que l'hivern ja ha portat el pitjor, encara la part important de l’epidèmia de la grip està per arribar, aquest any esperem el pic màxim per a mitjans de febrer,  així que paciència amb els mocosos ...

Dr. Pablo Ercoli

Us deixem el planning de les farmàcies de guàrdia de La Seu d'Urgell durant aquest 2014, per si pot ser del vostre interès. (Us el podeu descarregar clicant sobre el planning)