Durant els mesos de gener i febrer, estarà amb nosaltres la Dra. Mireia Mengual, resident de 4rt any de Pediatria de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona. Realitzarà la rotació amb Pediatria dels Pirineus com a part de la seva formació en Pediatria rural.
Pel que la podeu veure passant visita amb nosaltres, a la Fundació Sant Hospital de la Seu d'Urgell, i/o a qualsevol dels CAPs de l'Alt Urgell i als consultoris locals d'Organyà i/o Coll de Nargó.
Estem molt contents de la seva estada amb nosaltres on esperem ajudar en la seva formació i que sigui el més profitosa posible.
Des de Pediatria dels Pirineus us volem desitjar el millor per aquestes festes de Nadal i un pròsper 2020!!!
Durant els primers 10 dies de desembre, el Dr. Òscar Rosell estarà col·laborant amb l'ONG EMSI a Burkina Faso, un dels països més pobres de l’Àfrica. L’ONG EMSI porta molt anys treballant-hi i hi té una base estable.
Durant la seva estada, el Dr. Òscar Rosell al costat d’un metge i infermeres nadius, atendrà la consulta pediàtrica i a nens amb necessitats especials com la sordesa, entre d’altres.
Pediatria dels Pirineus ha col·laborat suplint tota la despesa dels medicaments que s'utilitzaran, atès que la població a la qual s'atén no té els recursos necessaris per a comprar-los.
QUÈ ÉS LA BRONQUIOLITIS?
La bronquiolitis és una infecció de les vies respiratòries baixes on existeix una inflamació dels bronquis i dels bronquiols. És més freqüent en els nens de menys d’un any i predomina a l’època d’hivern. Està causada per múltiples virus, entre ells el més freqüent és el Virus Respiratori Sincital (conegut com a VRS). La bronquiolitis es contagia per contacte directe amb persones infectades o amb objectes contaminats amb gotes de saliva o de mucositat que puguin contenir el virus.
Els nens menors de 6 mesos, els prematurs o els que tinguin alguna malaltia cardíaca o pulmonar de base tenen més risc de complicacions i d’ingrés hospitalari.
La clínica s’inicia en forma de símptomes catarrals lleus com tos, mocs o estornuts amb o sense febre. Al cap de 3-4 dies la tos es fa més persistent i pot aparèixer una respiració més rápida i dificultosa, així com irritabilitat i rebuig de l’alimentació.
En la majoria dels casos la malaltia és lleu i es cura en una setmana, tot i que pot persistir una tos residual durant 3-4 setmanes.
El diagnòstic és clínic, per tant és molt important consultar al pediatre. Si es precisa ingrés hospitalari sí que es determina el virus VRS en el moc. La radiografia de tórax no és útil pel diagnòstic.
El tractament es basa en mesures de suport com ara rentats nasals, fraccionar les preses, incorporar el capçal del llit a 30º o serumteràpia en el cas de nens ingressats que rebutgin l’alimentació. La major part dels nens es podran tractar a domicili, tot i que un petit nombre de pacients requerirà ingrés hospitalari, per aquest motiu és important saber reconèixer els signes de dificultat respiratòria (retracció subcostal, aleteig nasal, respiració ràpida…) https://www.youtube.com/watch?v=wVznLnLdcmQ
L’ús d’antibiòtics i xarops per la tos no estan indicats i de fet estan desaconsellats.
Les mesures de prevenció generals per a evitar el contagi son l’higiene de mans, la lactància materna, evitar el fum del tabac o ambients d’amuntegament de gent.
Podeu trobar més informació:
https://www.aeped.es/sites/default/files/documentos/06_bronquiolitis_aguda_viral_0.pdf
https://enfamilia.aeped.es/temas-salud/bronquiolitis
https://seup.org/pdf_public/hojas_padres/bronquiolitis.pdf
Vacuna del virus del papiloma humà
El Virus del Papiloma Humà ( VPH) és una infecció de transmissió sexual, que produeix berrugues. Es coneixen més de 100 soques diferents d’aquest virus i un 75% causen berrugues a la pell i l’altre 25% a nivell de la mucosa de la zona oral i genital. Per a la seva transmissió ha d’haver un contacte sexual amb o sense penetració vaginal i, en general, els homes son els portadors. Més del 80 % de las personas es contagiaran pel VPH en algun moment de la seva vida.
Les infeccions del cèrvix ocasionades pel VPH son molt freqüents (25-65%). En adolescents sexualment actius poden tenir infecció per un o més tipus de VPH i aquesta taxa d’infecció pot arribar fins al 82 % en els dos primers anys des de l’inici de l’activitat sexual.
El VPH, juntament amb el virus de l’Hepatitis C (VHC), és la malaltia de transmissió sexual (MTS) més greu després del VIH donat que, si no es tracta, pot ocasionar càncer a diverses localitzacions com ara al coll de l’úter, a la vagina, a la zona vulvar, a l’orofaringe, a l’anus o al penis.
El preservatiu suposa una protecció significativa perquè disminueix la incidència de berrugues genitals i de càncer de cèrvix invasiu, no obstant, no prevé totalment la infecció per VPH ja que el virus pot estar a la pell del perineu ,de l’escrot o de la zona perianal.
L’objectiu principal de la vacunació és la prevenció primària de càncer de coll uterí. La vacuna té una eficacia propera al 100% per a les serotips vacunals més oncogènics. Aquesta vacuna conté partícules del virus, és a dir, que no conté ADN (material genètic del virus) i ‘no té capacitat d’infecció’ un cop injectada. Recordem que l’objectiu de la vacuna és preventiu i no curatiu.
El calendari vacunal de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Catalunya inclou aquesta vacuna a totes les nenes que fan sisè de primària (11-12 anys) però es pot administrar dels 9 als 14 anys, idealment, previ a l’inici de les relacions sexuals (així la vacuna presenta una major resposta immunològica). També es poden beneficiar de la vacuna les dones de menys de 26 anys independentment de la seva activitat sexual. Hi ha països que ja estan vacunant també als nens, que recordem son els principals transmissors del virus.
És per això que les associacions científiques d’arreu del món, tant de l’àmbit de la pediatria com d’obstetrícia, recomanen de forma activa aquesta vacuna que recordem és capaç de prevenir el càncer de cèrvix, un dels més freqüent en les dones.
Com a efectes secundaris més freqüents de la vacuna trobem el dolor, la inflamació o l’envermelliment de la zona de punció. Altres menys freqüents que estan descrits serien el mal de cap, nàusees i vòmits o debilitat muscular.Després de més de 300 milions de dosis administrades arreu del món s’ha demostrat que la vacuna és segura i que no augmenta el risc de patir malalties autoinmunes o neurològiques.
Informació per la familia:
https://vacunasaep.org/documentos/manual/cap-42#11
https://vacunasaep.org/familias/vacunas-una-a-una/vacuna-virus-papiloma-humano
http://www.familiaysalud.es/las-vacunas/vacunas-especificas/vacuna-contra-el-virus-del-papiloma-humano
MALALTIA DE LA ‘BOFETADA’
CINQUENA MALALTIA-MEGALOERITEMA-ERITEMA INFECCIÓS
És una malaltia benigne causada per un virus anomenat Parvovirus B19. La manifestació clínica més característica és una erupció a les galtes que dona un aspecte de ‘nen que ha rebut una bofa’ (d’aquí ve el nom col·loquial de ‘malaltia de la bufetada’). L’edat de presentació és a l’etapa preescolar o escolar i la veiem sobretot a la primavera.
Sovint aquests nens presenten un quadre previ de refredat lleu, febreta i mal de cap, i pocs dies després apareix aquesta erupció tan característica amb una vermellor intensa a ambdues galtes. Aquestes lesions de la pell es poden estendre al tronc, braços i cames però no sol afectar els palmells ni les plantes dels peus. Els nens es recuperen de forma ràpida i sense complicacions.
S’ha vist que el sol, l'exercici i l'estrès poden reactivar l’erupció.
Aquest virus és contagiós els dies previs a l’aparició de les lesions a les galtes, per tant un cop apareix ja no és necessari l’aïllament del nen. El diagnòstic el farà un professional sanitari només amb la clínica i no cal fer cap exploració complementària.
No existeix cap tractament específic i la prevenció del contagi es realitza bàsicament amb el rentat de mans.
Cal consultar al vostre pediatre quan vagi acompanyat de febre molt alta (>39ºC) o malestar general. En el cas que una embarassada hagi estat en contacte directe també seria convenient que contactés amb el seu ginecòleg.
