Seguint amb la col.laboració entre la Fundació Sant Hospital, l'ICS i Pediatria dels Pirineus amb la Facultat de Medicina de la Univeristat de Lleida, aquest mes de abril i maig (del 15 d'abril al 15 de maig) un nou estudiant de sisè curs de Medicina estarà realitzant les seves pràctiques amb nosaltres.

Igual que han fet les futures doctores Anna Habimana al juliol, Mari Carmen Ibarra a l'agost, Mª José Groizard al setembre, Elena Cuello Guzmán al novembre i Mercedes Álvarez al gener i Jana Albéniz al març, amb una experiència creiem que força positiva per part de tots, aquest mes de març tindrem amb nosaltres al futur doctor Carlos Hidalgo Segarra, a qui donem la benvinguda ii desitgem que la seva estada amb nosaltres sigui molt profitosa.

També us volem informar de la tots vosaltres de la seva presència entre nosaltres, per si coincidiu amb alguna visita amb ella (a qualsevol dels ambulatoris de l’Alt Urgell o a l’hospital), que estarà sempre acompanyada per algun de nosaltres, òbviament.   

No cal dir que per tots nosaltres és un motiu d’orgull i al mateix temps de molta responsabilitat aquesta col·laboració amb la Facultat de Medicina de la UdL, i que entenem com una mostra de confiança amb la nostra tasca. 

Aprofitem per donar també la benvinguda a tota la resta d'estudiants que compartiran estada amb ell, que aquest més en son 3 en total, als diferents serveis de la Fundació Sant Hospital (a part de Pediatria hi ha estudiants a Ginecologia i Obstetrícia) i a Atenció Primària al CAP de la Seu d'Urgell.  

A partir d'aquest mes d'abril, Pediatria dels Pirineus comença una col·laboració amb la revista Viure als Pirineus, de publicació mensual a l'Alt Pirineu i Aran. En aquesta revista, cada mes, publicarem un article a la secció titulada Viu: Salut infantil, on tractarem diferents temes relacionats amb la pediatria. Agraïm la possibilitat que Edicions Salòria i tot l'equip de redacció ens dona d'atansar-nos una mica més a tots vosaltres i esperem que aquests articles siguin del vostre interès. 

Us adjuntem el primer d'aquests articles, on ens donem a conèixer una mica. 

L'altre dia vam trobar i compartir a traves de les nostres xarxes socials (facebook i twitter) una entrada molt interessant i divertida d'un pediatre amic nostre, el Jesús Martínez, titulada Como cabrear al pediatra de tu hijo, on s'explicava, amb toc d'humor, les coses que fan els pares/mares i als pediatres ens treuen de polleguera. 

I, també a través de les xarxes socials, una mare dels nostres nens, l'Alexandra Ortega, després de llegir aquesta entrada, ens ha fet arribar l'altra versió, la versió de les mares que venen a la consulta. Aquesta versió (titulada l'Aventura d'anar al pediatra) també ens ha agradat molt i li hem demanat permís per compartir-la amb tots vosaltres, així que us la deixem aquí. Moltes gràcies Alexandra. Esperem que us agradi. 

L’AVENTURA D’ANAR AL PEDIATRA

I el que patim les mares? (perdoneu però com no sóc pare no em puc pronunciar)

Primer et connectes a la web per sol·licitar visita, aixó si, amb agenda a mà per quadrar horaris i la tarja sanitària.

Quan tens el dia i l’hora escollits, comença la fase “nens, avuí anem al pediatra, si us plau, sortiu a l’hora, no s’ha d’arribar tard als llocs” però clar… no tot es tan fàcil…

Si l’hora que has escollit es just al sortir d’escola, corres el risc de que els facin fer alguna tasca d’últim moment (comença l’estat “arribarem tard…”) o bé, si encara tens temps, aprofites per passar per casa per a que es rentin .. ERROR!!!! (no és un error que es rentin, al contrari, l’error és que els nens tenen un estrany rellotge biològic on els crida “la mare natura” amb una urgència proporcional a les preses que tinguin els pares) Aquesta és la fase “per que hem hagut de venir a casa?” i a tot aixó, ja fa una estona que tens la jaqueta ficada per sortir corrents. Quina calor!!!

Quan has aconseguit sortir de casa sense deixar-te res, vas volant  a la consulta, bé, més aviat volen els teus fills agafats de les teves mans. Perquè clar, ja fa temps que has deixat de portar “bolsos petits i fashions” per portar quelcom semblant a un sac on hi càpiga de tot i te’l puguis penjar de tal forma que et quedin les mans lliures per donar-les als teus fills. (encara que no vagis  conjuntada… ja fa temps que has perdut gran part del teu glamour) Aquesta és la fase “a mi no em guanya ni Fernando Alonso” .Però encara et queden forces per advertir al  nens de que si no es comporten tindran un càstig (tot aixó amb les galtes com si estiguessis fent un salt en paracaigudes…igual és per aixó que de vegades sembla que no ho entenen)

I per fi arribes (a temps… o no) i dius als teus fills que es treguin les jaquetes, però tu no ho fas, és més, ni et despenges “el sac” per un parell de motius:  Vols control.lar la logística (jaquetes, motxilles, carpetes, etc..) i si t’ho deixes posat tens menys volum a moure i no et faltaran mans. Vols entrar ràpid I no entorpir el ritme de visites (si no ho has fet ja).

A tot aixó has d’afegir el contrast de temperatura que hi ha envers el carrer. T’estàs asfixiant de calor….però tu tant digna aguantant “el tirón”.  (Aquesta ja no és una fase, aixó és una versió de “mare a la papillot”).

I et criden…. Bé, més aviat criden a la o les criatures… “corre, corre, deixa el llibre, vine,vine que hem d’entrar”

I entres a la consulta:

Saludes… i has d’afegir…”nens, saludeu” (els bons costums no s’han de perdre ni que estiguis mig escalivada).. I els nens saluden.

Comença la consulta i sembla que et pots relaxar… INNOCENT!! Qui es pot relaxar si estàs explicant els síntomas que veus en el/els nens i a la vegada intentes controlar que no s’emocionin amb tots els aparells que hi ha a les consultes i que tant els agrada?

Sincerament, jo crec que les mares en aquests moments hauríem de “mutar” a una mena de bestiola amb un ull de ciclop per atendre a la Dra./Dr., els altres dos haurien de ser ulls de camaleó (per les criatures) i unes orelles de gat (per alló de que són rotatives) i així seguir la conversa amb el pediatra i vigilar els moviments dels teus estimats fills. També es podrien afegir un parell de tentacles per assegurar-te de que estan al teu costat però pot ser seria massa.  (o no, i continues tenint moooolta calor)

Aleshores és quan fan preguntes al teu fill (i t’encomanes a tot alló que et puguis encomanar per a que no tingui alguna d’aquelles ocurrències o atacs de sinceritat que només ells tenen en els moments menys oportuns)… Ara tens una suor freda … tot i seguir tenint calor.

Per fi!! Ja tenim diagnòstic i podem marxar a casa per posar remei a alló que ens amoïnava!!

I dónes les gràcies, dius als nens que també siguin agraïts i que s’acomiadin, surts disparada al carrer per agafar aire… Ara toca córrer a casa a fer una dutxa i canviar-se no sigui que la visita em costi a mi un encostipat.

Alexandra Ortega

05/04/2013

El proper dijous 11 d'abril, a les 20.00 hores a l'Escorxador, dins del marc de l'Escola de Pares, es realitzarà la tercera xerrada divulgativa. Aquest cop anirà a càrrec de personal dels Mossos d'Esquadra i del Punt Òmnia, sobre el bon us de les xarxes socials. Segons ens informen es parlarà de: 

· Informa't de les xarxes socials. Saps què és l'Informer, el Gossip?

· Com fer un bon ús dels Facebook?

· Coneix els perills d'un mal ús de les xarxes socials?

Creiem que pot ser un tema molt interessant per tots, tant adolescents com les famílies, pel que us animem a anar-hi per participar. 

Aquest programa es realitza amb el suport de l'Ajuntament de La Seu d'Urgell, en el marc del projecte del Pla Educatiu d'Entorn i amb la implicació de la comissió de famílies (formada per totes les AMPAS del centres educatius de la Seu d'Urgell) i la col·laboració del Servei Educatiu s'ha organitzat.  L'objectiu de l'escola de pares és la creació d'espais de participació i trobada de les famílies urgellenques, per tal de poder parlar directament amb un professional sobre temes com la salut i l'educació dels fills.

Muchos padres dedican considerable tiempo, dinero y energías a luchar contra los mocos. Es una batalla perdida. Los niños tienen mocos. Muchos. De diversos colores. Por algo les llaman «mocosos». 

Amb aquesta frase comença un article del conegut pediatra el Dr. Carlos González, que ens ha fet arribat a través de les xarxes socials una bona amiga nostra, la Nessa Odon. Aquest article explica amb paraules molt planeres el perquè els nens tenen mocs i el que podem fer per conviure-hi, ja que evitar-los és molt i molt díficil, i de fet contraproduent, ja que els mocs son defenses, com diu el mateix Dr. González. 

Us convidem a llegir-lo a aquest link. 

Donat que, moltes vegades, una imatge val més que mil paraules, us volem compartir un gràfic, elaborat pel Centre for Diseases Control dels Estats Units, on es mostra la disminució de les diferents malalties que vacunen als Estats Units, amb algunes que ja s’ha aconseguit eradicar (diftèria, poliomielitis, verola), i la resta amb disminucions entre el 74 i el 99%.

Podeu trobar més informació a la pàgina de l'Observatori Faros de HSJD, d'on hem extret aquesta informació.