El passat dia 20 d’abril, un dels equips de pediatria del CAP de La Seu d’Urgell, la Dra. Isabel Carvajal i la seva infermera, la Sra. Neus Méndez, acompanyades per l’estudiant d’infermeria, la Bea es van desplaçar a una de les escoles bressol de La Seu, els Minairons, per a realitzar una experiència pilot d’atansar la consulta de pediatria als infants a través dels jocs. 

Al arribar els nens els esperaven asseguts al terra en rotllana amb els seus professors. En una taula van col·locar tots els estris habituals d’una consulta pediàtrica: fonendoscopi, tirites, xeringues, mascaretes d’oxigen, pulsioxímetre, otoscopi, tensiòmetre, etc. Els van explicar que els metges porten bata, igual que ells, i que la tasca dels metges es curar els nens malaltons, pel que no han de tenir por quan hi van. I van començar a fer, a través de jocs, el que els metges i els infermers fem a la consulta habitualment: auscultar, donar xarops, ficar termòmetres, vacunes, mirar la gola (sense palet), saturacions d’oxigen, posar inhalacions, etc.  Al principi els nens estaven una mica seriosos, però poc a poc van anar agafant confiança i es van animar a col.laborar i jugar-hi.

Posteriorment els van deixar els instruments als nens, i aquests es van “visitar” entre ells, repetint tot allò que havien vist abans. I es deien: “no ploris, que no fa mal” i “bufa, bufa quan et punxi”.

L’objectiu d’aquesta activitat era desdramatitzar la visita al pediatra, sobretot quan no hi ha més remei que realitzar alguna maniobra molesta, i creiem que es va assolir sobradament. De fet el resultat fou molt satisfactori, doncs tots ens ho vam passar molt bé i creiem els nens van captar el missatge que es volia transmetre.

Només ens resta agrair a les professores, que havien prèviament mentalitzat els nens i que en tot moment ens van acompanyar i van col.laborar amb tota l’activitat.  

Aquesta setmana, del dimecres 30 de maig al divendres 1 de juny, les Dres. Isabel Carvajal i Tatiana Valencia, assistiran al Congrés Anual de Pediatria, per tal de seguir la formació en pediatria i veure les darreres novetats en la especialitat.

Per aquest motiu, les seves consultes seran cobertes per un altre professional. Aquest fet, juntament amb la baixa maternal del Dr. Rosell, provoca que aquests 3 dies al CAP de La Seu d’Urgell només hi hagi un pediatre pel matí i un per la tarda.

Esperem aquesta informació els sigui útil alhora de planificar les seves consultes, i els demanem disculpes per les molèsties que els puguin generar. 

Adjuntem una foto enviada des del congrés.

En pocs dies hem vist, al CAP de La Seu d’Urgell, varis casos de nens amb reaccions al·lèrgiques als tatuatges de henna.

La henna és un colorant vegetal que s’empra per fer tatuatges. Si s’utilitza la natural sense additius hi ha molt poques possibilitats de reaccions al·lèrgiques, però en determinats centres s’afegeixen colorants per tal que el dibuix quedi més negre. Un d’aquests additius s’anomena PPD, i de fet està prohibit tant a EEUU com a la Unió Europea.

Dels darrers casos hem vist 2 nens, de 3 i 12 anys respectivament, amb reaccions força importants. Tots 2 s’havien realitzat el tatuatge en un viatge al Marroc. Com podeu veure a les fotos, en un d’ells el dibuix va presentar força vermellor i edema (inflor), provocant una picor molt important. En l’altre, el dibuix es va infectar, requerint tractament amb antibiòtics. Tots 2 van haver de rebre antihistamínics orals i corticoides tòpics. Aquestes reaccions han estat només locals, però estan descrits casos d’al·lèrgia generalitzada, amb dificultat respiratòria o inclús xoc.

Des de Pediatria dels Pirineus i l’Àrea Pediàtrica de l’Alt Urgell, desaconsellem totalment els tatuatges de henna als nens. Si, a pesar d’aquests consells alguna persona es vol fer un tatuatge amb henna negra, caldria que prèviament es realitzés una prova d’al·lèrgia. 

Per motius d'organització de la docència dels nostres professionals hem hagut de modificar lleugerament l'horari d'atenció de la Dra. Ruiz al CAP de La Seu d'Urgell.

Fins ara visitava els dimarts, dimecres i divendres al matí i tots els dijous a la tarda, mentre que dilluns era el seu dia dedicat a la docència o a la cobertura de l'hospital. I a partir del dilluns 30 de abril, passarà a visitar la tarda del dilluns en lloc de la del dijous, éssent el dijous el dia dedicat per ells per la docència i/o la cobertura hospitalària. Com passava fins ara els dilluns, la consulta de tarda de dijous serà coberta per un altre pediatre per veure les posibles urgències, però sense realitzar revisions. 

Amb aquest canvi també aconseguim que les 3 pediatres dels contingents del CAP passin visita a l'ambulatori els dilluns, i així poden fer les visites de control generades per les incidències del cap de setmana.

 El nou horari resta de la seguent manera:

 Dra. CARVAJAL:

 Dra. VALENCIA  

 Dra. RUIZ 

Esperem aquesta informació els sigui útil alhora de planificar les seves consultes, i els demanem disculpes per les molesties que els puguin generar. 

La plagiocefalea es una deformidad craneal  o alteración del crecimiento de la cabeza del bebé que se desarrolla durante los primeros 6 meses de vida. La causa más importante se debe a que el bebé pasa demasiadas horas acostado en la misma posición y esto facilita que la bóveda craneal se deforme fácilmente ya que en los primeros meses de vida es blanda. De esta manera, cuando la cabeza empieza a aplanarse de un lado, el bebé se encuentra más cómodo apoyándose siempre en ese lado, y adopta a menudo esta misma posición (llamada posición confort) y así, poco a poco se puede producir una deformidad realmente importante. Prevenir esto es muy sencillo, pero se debe realizar lo más temprano posible ya que a una determinada edad puede llevar a graves trastornos.

Como sabemos, es básico que el bebé duerma boca arriba, SIEMPRE, puesto que es la única posición que se ha evidenciado que disminuye la frecuencia de aparición de una  muerte súbita (no se recomienda el dormir de la lado, ni mucho menos hacia abajo).Esta posición boca arriba no se ha relacionado con aspiraciones, pero si con una mayor frecuencia de plagiocefalea, sino tenemos las mínimas precauciones.

Estas precauciones son que vayamos rotando la posición de la cabeza a ambos lados (derecho e izquierdo) desde el nacimiento siempre que los manipulemos, por ejemplo  aprovechando al realizar los cambios de pañal ó cuando les cogemos para darles de comer. Así el bebé no adopta una sola posición confort, y se evita la aparición de la plagiocefalea. A veces los niñ@s se mueven y les cuesta mantener la posición deseada, por lo que han diseñado algunos cojines que distribuyen el peso de la cabeza en todo el cojín, evitando que este peso recaiga siempre en la misma zona, previniendo así la aparición de la plagiocefalea. Generalmente los niñ@s tiende a mirar siempre hacia el mismo lado de la cuna, ya sea porque los padres duermen a ese lado, o porque le gusta observar la ventana o algún detalle en particular, en estos casos es aconsejable que combine la posición del bebe en la cuna (la cabeza cada noche en un lado diferente de la cuna a lo largo de ésta), para que de este modo para seguir mirando lo que quiere tenga que alternar la orientación de la cabecita.

Además de estos cambios posturales del bebé cuando duerme, hemos de intentar que cuando esté despierto lo coloquemos a ratitos boca abajo ya a partir del primer mes de vida (entonces ya tienen un adecuado sostén de la cabeza). Esto lo llaman los angloparlantes “tummy time”, y consiste en poner al bebé en posición boca abajo, sobre el pecho del padre o de la madre, en la cama o en una superficie cómoda, durante el tiempo de juego vigilado, podemos ayudarles colocando una toalla enrollada debajo de su pecho. De esta forma desarrollaremos sus capacidades motoras, reforzaremos su capacidad muscular y es una manera de prevenir la deformidad craneal. A medida que vaya desarrollando fuerza muscular podrá jugar más tiempo en esta posición.

En las revisiones con su pediatra y enfermer@ pediátrico estos disponen de sencillos aparatos para medir las posibles deformidades craneales y, si es el caso, les podrán proporcionar más consejos sobre cómo prevenir esta deformidad, o los ejercicios para tratarla si se presenta. Actualmente, con una buena prevención y tratamiento precoz mediante determinados ejercicios y/o los cojines correctores, es excepcional la necesidad de aplicar los cascos ortopédicos, que de todos modos nunca están indicados antes de los 5-6 meses de edad.

Agradecemos al Dr. Joan Bosch (pediatra de EAP Rambla, St. Feliu de Llobregat), Dr. Josep Maria Costa (Jefe de Servicio de Neurocirugía de l’Hospital Sant Joan de Deu), y al Sr. Verde, la magnífica sesión sobre este tema que nos impartieron en La Seu d’Urgell el pasado 13 de abril, y que ha motivado la realización de este artículo. 

Aquesta setmana a l’Hospital de La Seu d’Urgell hem realitzat un curs d’ecografies a urgències molt interessant. La ecografia és una eina diagnòstica molt útil en medicina, donat que es pot fer a la capçalera del nen i és innòcua (és a dir, no té efectes secundaris al no emetre radiació). 

Arrel d’aquest curs hem volgut compartir amb tots vosaltres a la web una sessió que varem realitzar l’any passat sobre les indicacions de realitzar exploracions radiològiques en la patologia urgent pediàtrica.

Cal recordar que els nens durant el seu creixement son més sensibles als efectes nocius de la radiació, i per tant la seva protecció és molt més important que en els adults, ja que son més radiosensibles, tenen més anys per desenvolupar els danys (que son sempre tardans) i a més si pateixen defectes genètics per les radiacions el transporten a les següents generacions. És per això que els pediatres no som partidaris de fer moltes radiografies als nens, intentant fer només les estrictament necessàries. És important saber que una radiografia de tòrax equival a la radiació natural de 2’4 dies, i per exemple un Scanner abdominal equival a 395 dies de radiació natural o a l’equivalent a 163 radiografies de tòrax.

En aquesta sessió, que varem fer l’any passat amb els companys de radiologia de la FSH, dirigida als metges, infermers i tècnics de radiologia de l’Alt Urgell s’explica com minimitzar els danys de les radiacions en les exploracions radiològiques que cal practicar, però també quina d’aquestes proves radiològiques estan indicades en funció de la malaltia que presenta el nen, donat que la millor manera d’evitar la radiació és no realitzant la prova.  Totes aquestes indicacions es basen en una Guia del Real Col·legi de Radiòlegs del Regne Unit (avalat per la Comissió Europea) i la Guia d’idoneïtat d’exploracions radiològiques en urgències pediàtriques realitzada pels companys radiòlegs de l’Hospital Vall d’Hebron, que estan molt sensibilitzats amb el tema i tenen una web que disposa de molta informació al respecte.  

Podeu veure aquí la Sessió: