El proper dissabte 26 de maig es celebrarà a la Seu d’Urgell la 12ena Festa torneig dels Amics Joan Petit Nens amb Càncer, gràcies a l’organització i l’esforç del Club Hoquei Cadí.

La Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer és una entitat que treballa per la conscienciació social sobre el càncer, especialment el càncer infantil (el conegut com a càncer del desenvolupament), així com per a la realització de diferents activitats solidàries per aconseguir donacions destinades a la projectes d’investigació sobre el càncer infantil i de desenvolupament, al mateix temps que dóna ajut a les famílies que el pateixen.

Aquesta edició serà la 12ena i es realitzarà a la nostra ciutat, La Seu d'Urgell,  organitzada pel Club Hoquei Cadí juntament amb la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer, i amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, l'Associació Espanyola Contra el Càncer de l'Alt Urgell, i diverses entitats i associacions de la nostra ciutat.

Aquesta Festa, impulsada per la Fundació Amics Joan Petit Nens amb Càncer,  l’acull cada any una ciutat, amb l’objectiu d’involucrar a tota la ciutadania per tal que durant uns dies la gent parli i faci seva la lluita contra aquesta malaltia que és el càncer, i més en concret en la seva vessant infantil i de desenvolupament.

La Festa-Torneig pròpiament dita tindrà lloc el 26 de maig de 2012 al poliesportiu de la Seu d'Urgell, i acollirà la participació de 400 nens i nenes de 3 a 6 anys que s'inicien en l'esport de l'hoquei patins, provinents de més de trenta clubs d’arreu de Catalunya, de l’Estat espanyol i del Principat d’Andorra, tot aplegant al voltant de 1.500 persones entre familiars, entrenadors/es, delegats/ades i voluntaris/es.  L'esperit  de la Festa és l'homenatge que tots els participants fan a aquells nens i nenes que lluiten, com ho va fer en Joan Petit, contra un rival tan difícil com és el càncer infantil.

La FESTA-TORNEIG JOAN PETIT NENS AMB CÀNCER no només esdevé un acte d’un sol dia, sinó que representa un moviment solidari i de conscienciació social. S’imparteixen xerrades a les escoles i conferències-col·loquis de divulgació  sobre  càncer infantil, amb la col·laboració del Departament de Salut, i unes setmanes abans es  porten a terme diferents activitats  culturals, esportives, cinema, concerts, xocolatades, etc., amb el suport de les diferents entitats de la ciutat, tot fent present amb il·lusió i alegria l'esperit de la Festa Joan Petit.

De fet, el passat 15 de febrer, el gegantó va presentar aquesta iniciativa als més petits de les escoles de La Seu, i va repartir l’auca d’en Joan Petit a tots ells.

A mode d'exemple, el proper 14 d'abril a la tarda (hora encara per concretar) a la Sala Sant Domènec, el grup de teatre de la Fundació Sant Hospital, presentarà una obra de teatre benèfica que serà molt divertida, i amb una xocolatada posterior.  

Pediatria dels Pirineus col·labora en aquesta iniciativa realitzant les diferents xerrades divulgatives a les escoles, que començarem a fer aquesta setmana a l’Institut Joan Brudieu, i realitzarem a totes les escoles de La Seu.

Us adjuntem un vídeo que ens ajuda a entendre el càncer del desenvolupament i el perquè és tant important aquesta iniciativa.

Esperem de debò que aquesta meravellosa iniciativa, fruit de l’esforç de molta gent, però especialment del Club de Hoquei Cadí esdevingui tot un èxit per tots nosaltres, però especialment per tots aquells nens i les seves famílies que, malauradament, estant patint aquesta malaltia. 

Quan una parella es converteixen en pares des d’un inici desitgen el millor per al seu fill/a.  És per això que volem parlar de LACTÀNCIA MATERNA:

La lactància materna és l’alimentació òptima per al nostre nadó des del naixement i pot ser exclusiva fins als 6 mesos. Aquesta seria la recomanació de l’OMS (organització mundial de la salut).  

El 99% de les mares poden alimentar als seus nadons, només excloem alguns casos per medicació materna o alguna patologia materna greu. Hem de pensar que en països en vies de desenvolupament la lactància és l’única font d’alimentació dels nadons. Si elles poden, perquè nosaltres no?

L’alimentació de les mares d’aquestes zones és molt deficitària, en canvi els seus fills estan ben alimentats i no tenen carències, és a dir la llet de les mares conté tots els components necessaris, fins i tot en zones amb importants dèficits nutricionals de les mares. Perquè nosaltres ens plantegem que la nostra llet no es bona si tenim una alimentació excel·lent?

La llet artificial ha volgut suplantar la llet materna però encara que s’hi assembla molt no s’ha aconseguit; per exemple les immunoglobulines (les defenses naturals) no existeixen en la llet artificial, els greixos insaturats (greixos “bons”) estan en quantitats mínimes i en canvi  tenen una proporció major de greixos saturats (greixos “dolents”).

La lactància materna té unes etapes, que s’adapten als nostres nadons. Etapes que s’han d’anar superant però amb voluntat i constància tothom pot alletar els seus nadons:

• Al principi tenim el calostre que ja està present al final de la gestació i que tot i que no conté greix conté molts carontens, per això té un aspecte grogòs, i sobretot moltes immunoglobulines, caseína, lactoferrina.... És el primer aliment que prendrà el nadó i que col·lonitzarà el seu tracte intestinal.  Serà en aquesta etapa dels primers dies de vida que el nadó succionarà amb molta freqüència, ja que serà aquest estímul el que ens ajudarà a que es produeixi llet madura. Sol ser una etapa difícil ja que creiem que la freqüència de succió i la poca quantitat  de calostre no són suficients per al nostres nadons.  I se’ns plantegen dubtes. És una etapa que dura uns 2-3 dies i pot allargar-se fins als 5-6 dies en casos de cesària, anèmia materna... però si insistim amb una bona succió del nadó, bona posició al lactar, una bona hidratació de la mare, un bon descans matern, estar tranquils.... la “pujada de la llet” arribarà abans.

• Aquesta segona etapa, és la coneguda com “pujada de la llet”. Ara tindrem una llet diferent amb una composició amb proteïnes, greixos, minerals, oligoelements i també immunoglobulines. Aquesta etapa dura aproximada 24-48 hores. Ens trobem amb una augment del volum mamari, amb molta turgència. És una etapa on la producció supera la demanda. En aquesta etapa és important que el nadó succioni i “buidi el pit”, és a dir, que ens disminueixi la turgència. Si ens costa que la llet flueixi podem col·locar calor local abans de posar el nadó a succionar.  Si el nadó només menja d’un sol pit podem buidar manualment o amb l’ajut d’un extractor una  petita quantitat de l’altra mama per alleugerir la pressió i molèstia. Un cop la mama està “buida” podem col·locar gel (mai directament) sobre les mames per disminuir el dolor.

• Passat aquest dies, arribem a l’etapa de la llet madura, poc a poc, s’arribarà a un equilibri entre la demanda del nadó i la producció de la mare. Les mames recuperaran el tamany habitual, cosa que no significa que ja no tinguem llet.  El nadó succionarà però ja amb una major regularitat que dependrà de cada nadó, i serà aquest estímul que “buida” la mama la que fa que posteriorment es torni a omplir. També cal saber que la presa varia: a l’inici de la mamada la llet aporta més líquids i posteriorment aporta més components proteics i greixosos que saciaran al nadó, és per aquest motiu que cal donar sempre un pit completament i si cal es pot oferir l’altre.

Quan les mares arriben aquesta tercera etapa és el moment de gaudir al màxim de la lactància amb els seus nadons. La primera i segona etapa, que durarien aproximadament 5-7 dies, són etapes de dubtes, pors...però si busquem un bon suport de professionals: llevadores, infermeres, pediatres... podem acabar superant els petits problemes i aconseguir una lactància materna satisfactòria.

Som conscients que no sempre es fàcil, i que la dependència materna que suposa donar el pit pot ser esgotadora. Però el vincle afectiu que les mares estableixen amb els seus fills/es, el contacte directe, saber que li estem donant el millor ... compensa qualsevol esforç amb molt d’escreix.

Hi ha alguns llibres que ens poden ajudar en aquest punt de la maternitat, així que aprofitem per recomanar-vos-en un que ens agrada especialment: La lactancia natural. Guia practica sobre la mejor manera de amamantar a tu bebé.  Hannah Lothrop Ed. Oniro (ISBN:84-89920-79-6), amb una dedicatòria a l'inici que diu: “Mientras los hijos sean pequeños dales raices profundas, cuando hayan crecido, dales alas”.

La Seu d’Urgell, a 21 de novembre de 2011

Laura Castellarnau i Montse Escala (llevadores de la FSH)

Els pediatres sempre intentem hospitalitzar el mínim possible els nens, donat que entenem que a l'hospital només cal estar-hi si no hi ha la opció de seguir el tractament a casa. Tanmateix, quan un nen@ ingressa, intentem que estigui, dins de les limitacions, el més confortable possible, i respectant, en la mesura del possible, els seus desitjos i dels seus pares, en definitiva, els seus drets. 

De fet, aquesta estada a l'hospital té unes característiques diferents que l'hospitalització d'un adult, i de fet, això està reconegut així pel Parlament Europeu, que l'any 1986-87 va emetre unes recomanacions de com havia d'ésser la hospitalització de l'infant, recollint-les en l'anomenada Carta Europea dels Nens Hospitalitzats, que nosaltres intentem complir al màxim. 

Com deiem, l'any 1986 el Parlament Europeu proposa la Carta Europea dels Nens Hospitalitzats i un any després redacta una sèrie de recomanacions per a tots i cadascun dels participants en la “situació d’hospitalització d’un nen”. Consideren que l’hospitalització dels infants d’entre 0 i 14 anys ha de reunir unes característiques diferencials a les dels adults i que per això es constitueix en objecte de drets especials. 

Concretament, segons els text de la Carta del Parlament Europeu, els Drets dels infants hospitalitzats son els següents: 

Aquí teniu un link on son les tres bessones, qui ens escenifiquen aquest drets. 

La sang de cordó umbilical és la que queda a la placenta i els vasos sanguinis del cordó umbilical després de separar-lo del nounat. Habitualment és un producte que es llença. Però aquesta sang que ha ajudat a crear i alimentar un nadó conté gran quantitat de cèl·lules hematopoiètiques (anomenades cèl·lules mare) que poden ajudar en la curació de malalties greus com ara leucèmies, limfomes… i la seva funció seria igual o inclús una mica millor que la donació de medul·la òssia.

Es per poder gestionar tot aquest projecte i circuits que l’any 1995 es va crear el Banc de Sang de Cordó Umbilical de Catalunya .  Al principi només maternitats amb gran volum de parts eren les indicades per realitzar la recollida de sang de cordó.  Poc a poc, el projecte de recollida s’ha anat estenent per tot Catalunya i inclús el Banc de Sang Català rep i emmagatzema les mostres d’hospitals d’Aragó, Illes balears, Extremadura, Navarra i Cantàbria (programa anomenat Concòrdia). El Banc de Sang i Teixits de Catalunya que es troba a Barcelona s’encarrega de la conservació adequada i la tipificació de les mostres per tal que en el moment de la seva utilització estiguin en les millors condicions. L’hospital de la Seu d’Urgell va iniciar la seva primera donació a principis de l’any 2008 després de crear tots els circuits i formar a tot el personal implicat en el projecte.

Tota parella sana sense malalties transmissibles ni antecedents familiars importants poden ser donants de sang de cordó umbilical. Al final de l’embaràs, després d’estudiar la història clínica, es facilita a la parella la informació  necessària sobre la donació de sang de cordó umbilical i si decideixen ser donants, se’ls facilita el consentiment informat que han de signar. El dia del part, un cop el nounat ha nascut i s’ha seccionat el cordó umbilical, mentre esperem el deslliurament de la placenta, amb una tècnica estèril per evitar contaminacions de la mostra es punxa el cordó umbilical amb un equip especial de donacions i s’extreu la màxima quantitat possible de sang de cordó. Aquesta mostra, juntament amb una mostra de sang de la mare i  un petit tros del cordó umbilical s’envien al Banc de Sang de Barcelona. On analitzen les mostres, fan una prova genètica del cordó i si és vàlida per una possible donació entra al registre general en espera. Si alguna persona de qualsevol part del món la necessita s’envia, sense cap tipus de discriminació per raça, sexe, religió.... Si la mostra és insuficient, està contaminada o presenta algun inconvenient que la invalidi per ésser trasplantada s’utilitza per a la investigació.

Amb aquest link podeu accedir al tríptic informatiu del banc de sang i de teixits.

El nostre hospital ha anat oscil·lant en la demanda i implantació de la recollida de sang de cordó.  Així ho demostren les dades que l’any 2009 era d’un 30 % aproximadament , l’any 2010 va ser gairebé del 32 % i en el passat 2011 fou del 48%.  Les nostres dades són, en comparació amb grans i mitjans hospitals realment bones, donat que la nostra població és una població jove, sana i amb embarassos de baix risc que facilita la possible recollida de sang de cordó. Des d’aquí volem agrair molt sincerament als pares de tots nadons que des de l’any 2008 han col·laborat amb aquest programa des de la nostra maternitat, la seva generositat és un exemple per tothom, i  gràcies a aquest altruisme podem estar segurs que molts nens han recuperat o recuperaran un futur que una greu malaltia comprometia seriosament. I al mateix temps també volem animar i encoratjar als futurs pares a realitzar aquesta donació.

De fet fa poc temps s’ha arribat al miler de mostres de sang vàlides a tot el món. A l’hora d’analitzar els bancs de sang s’ha constatat que el BST de Barcelona és el primer d’Europa i el tercer del món en quantitat de mostres rebudes i distribuïdes. Per això el passat dijous 26 de gener, al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, es va celebrar un acte institucional de reconeixement. Durant aquest acte, la FSH junt amb les maternitats que formen part del programa Concòrdia va rebre un reconeixement públic, amb el lliurament d'un diploma com a símbol d'agraïment institucional.

Agraïm la col·laboració de la llevadora de la Fundació Sant Hospital, Laura Castellarnau, en la redacció d’aquest article.

Que els nens i les nenes estan sempre plens de mocs és un comentari general de tots els pares, i tenen tota la raó del món. De fet als nens se'ls diu "mocosos", precisament per això.

Però tenir mocs no és una malaltia, sinó que de fet son una primera línia de defensa contra les infeccions, pel que no és dolent tenir-ne. El problema és quan aquests mocs interfereixen amb la vida del@ nen@, dificultant-ne la respiració i/o l'alimentació. Heu de tenir en compte que les narines dels nens son molt estretes, i una petita quantitat d'una mucositat més espessa les pot obstruir i llavors han de respirar per la boca. 

En aquests moments és quan es poden netejar o aspirar les secrecions (els anomenats rentats nasals), per millorar la permeabilitat de les narines. 

Us adjuntem aquí una presentació de les infermeres del CAP de La Seu d'Urgell amb els consells bàsics que hem de tenir en compte respecte els mocs dels nostres fills, així com un vídeo del you tube on s'explica una manera força fàcil de realitzar aquests rentats nasals.

Esperem que us sigui d’utilitat. 

Siempre que acontece un episodio doloroso dentro de la familia nos surge el dilema de cómo comunicarlo a los niñ@s. No es una situación sencilla, ni fácil de resolver, ni existe la fórmula mágica que nos permita realizarlo con éxito.

De hecho, existen muchas situaciones que pueden causar un duelo en los niños (exactamente igual que el los adultos), las mas evidentes son la muerte de una persona cercana o la presencia de una enfermedad grave, pero también se incluyen hechos más cuotidianos como una mudanza o el tema (extremadamente complejo) del divorcio de los padres.

Además nuestra sociedad no está especialmente preparada para afrontar la frustración, y por tanto nos es muy difícil educar acerca de la muerte, el dolor y/o el sufrimiento.

Hay que tener presente que los niños son muy inteligentes, entienden mucho más de lo que pensamos, captando más nuestros gestos que nuestras palabras, pero que cada niñ@ es diferente y pueden manifestar el duelo de muchas maneras.

En esta presentación del Dr. Rosell pediatra de nuestro equipo, se intentan dar unas sencillas explicaciones y pautas para afrontar estas difíciles situaciones. En ella se explica como es el duelo en el niño y cuando este duelo puede ser patológico, así como unas orientaciones para acompañar al niño en este proceso de duelo, que indudablemente deberá (como los adultos) pasar.     

Como él nos indica la palabra clave seria el acompañamiento de nuestros niñ@s en este proceso. Siempre explicando las cosas según su edad  (nunca mentir o silenciar, puesto que esto dispara su imaginación en cosas inexactas siempre peores de asimilar que la verdad, por dura que sea), dejándoles el tiempo necesario para que lo asimilen y respetando sus sentimientos.

Esperemos que os pueda servir, tanto la presentación como los libros que se aconsejan en la última diapositiva. Cualquier episodio, por duro que sea, puede reforzar los lazos de afectos con nuestros niños, y es una oportunidad para crecer.