El part és un procés fisiològic, que a finals del segle XIX i al segle XX va passar a ser totalment medicalitzat a causa dels avenços tecnològics. Aquest fet va permetre aconseguir les bones xifres actuals de morbi-mortalitat perinatològica, de les més baixes del món, però al mateix temps va fer que les gestants no poguessin decidir absolutament res i quedessin totalment submises a les decisions del personal sanitari.

Ja a finals del segle XX i sobretot en el segle XXI, molts moviments feministes amb el suport d’algunes matrones i obstetres han defensant el fet que la mare pugui decidir en alguns aspectes del seu part, sense perdre la seguretat i aquests bons resultats en la disminució de la morbi-mortalitat materno-infantil.

És gràcies aquests fets històrics que neix la idea d’humanitzar el part dins de l’àmbit hospitalari. Ja que si es respecta el procés fisiològic del part s’ha comprovat que es redueix el nombre de cesàries i també de parts instrumentats. Òbviament  aquest fet de respecte sempre es contempla en gestacions i processos de part de baix risc, per això, en tots els casos hi ha d’haver uns bons controls ecogràfics, analítics, i uns bons registres cardiotocogràfics.

La Generalitat de Catalunya, ja sigui per donar suport a la demanda creixent d’humanització del part, ja sigui perquè es una manera de reduir la despesa hospitalària, l’any 2007 va publicar “El Protocol per a l’assistència natural al part normal”, protocol al qual poc a poc, s’estan  adaptant els hospitals catalans.

A la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell sempre ha realitzat parts “naturals” però va ser l’any 2010 en que es va redactar el protocol adaptat del protocol de la Generalitat, i es van crear els fulls d’informació, amb el pla de naixement i el full de consentiment informat per aquelles gestants que expressament desitgin un part sense medicació ni cap tipus d’intervenció  si no és necessari.

En els anys previs a la publicació del protocol tot i que no es sol·licitava expressament, el nombre de parts natural oscil·lava entre el 7-8% però no tenim registrat si eren parts naturals per voluntat de la mare o per simple casualitat.

A partir de l’any 2010, on sí tenim registre, el desig de part natural és del 15% i un 10% de tots els parts assoleixen un part natural per desig de la gestant. En el que portem d’any 2011 les xifres semblen augmentar tant pel que fa al desig com al nombre de parts que acaben sent naturals.

Aquestes xifres demostren que l’aplicació del protocol ha estat ben rebuda per les gestants i familiars. Aquest fet ens ha de seguir animant per treballar perquè aquest nou ser que neix tingui la millor rebuda possible.

Agraïm la col·laboració de la llevadora (Srta. Laura Castellarnau) i el Cap de Obstetrícia (Dr. Vila) de la FSH en la realització d’aquest article.

Aquesta és una pregunta típica dels pares, i preocupació evident dels mestres, quant tenim un fill o un alumne que està malalt, i no sabem quan és el moment oportú de que torni a l’escola.

És evident que un nen amb febre no ha d’anar a l’escola: tant per ell, que el que necessita son les cures dels pares (o el més proper als pares que es pugui trobar) i el repòs al domicili; com pels companys d’escola, a qui pot transmetre la malaltia.

No obstant, tots sabem que les malalties infeccioses que es poden transmetre d’una persona a una altra per qualsevol mecanisme (malalties transmissibles) són molt  freqüents en nens. Però, en general, quan els nens estiguin afectats per infeccions respiratòries lleus (com ara quadres catarrals), no cal excloure’ls de l’escola. A més, cal tenir en compte que la transmissió té lloc abans que apareguin els símptomes o a partir del contacte amb nens amb infeccions asimptomàtiques (és a dir, nens que son portadors dels virus o bactèria, però que no en presenten cap manifestació). Aquest risc de contagi es pot minimitzar seguint les normes higièniques habituals.

L’exclusió dels nens malalts de l’escola es recomana quan, potencialment, es poden reduir les probabilitats d’aparició de casos secundaris.

En aquest sentit el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va publicar uns Criteris de no-assistència de l’alumnat a l’escola o a la llar d’infants durant un període de temps determinat a causa de malalties transmissibles, i en aquest document s’especifica el temps d’exclusió escolar, en funció de la malaltia que presenti l’infant.  

Podeu consultar aquest document a aquest enllaç.

Ara que comença de nou el curs escolar és important recordar que l’excés de pes a les motxilles escolars i la mala postura en dur-les son un factor molt important de dolor d’esquena als nostres nens i nenes, que pot repercutir en lesions serioses de la columna vertebral.

Per això volem recomanar una motxilla ergonòmica que ha estat dissenyada conjuntament per l’empresa Miquel Rius i l’Hospital Sant Joan de Déu. Al següent enllaç podeu veure les seves característiques al detall.

Article de la revista Evidencias en Pediatria, on conclou que no és necessari de fer un ECG abans d'iniciar el tractament psicoestimulant, però si història clínica i exploració física detallada (incloent TA i FC).

Podeu consultar-lo aquí.

Aquí podeu consultar, a través de la web de Pediatres de Ponent, les ponències d'aquest curs teòric-pràctic realitzat a La Seu d'Urgell el passat mes de juny.

Consulta-les aquí.

Aquí podeu consultar els 2 pòsters presentats per Pediatria dels Pirineus als congressos de la SCP i l'AEP aquest any.

Atenció Obstètrica a un hospital del Pirineu, revisió dels darrers 11 anys (SCP i AEP)

Enteropatia perdedora de proteïnes com a forma de debut d'una Púrpura de Schönlein-Henoch (SCP)