L'altre dia vam trobar i compartir a traves de les nostres xarxes socials (facebook i twitter) una entrada molt interessant i divertida d'un pediatre amic nostre, el Jesús Martínez, titulada Como cabrear al pediatra de tu hijo, on s'explicava, amb toc d'humor, les coses que fan els pares/mares i als pediatres ens treuen de polleguera. 

I, també a través de les xarxes socials, una mare dels nostres nens, l'Alexandra Ortega, després de llegir aquesta entrada, ens ha fet arribar l'altra versió, la versió de les mares que venen a la consulta. Aquesta versió (titulada l'Aventura d'anar al pediatra) també ens ha agradat molt i li hem demanat permís per compartir-la amb tots vosaltres, així que us la deixem aquí. Moltes gràcies Alexandra. Esperem que us agradi. 

L’AVENTURA D’ANAR AL PEDIATRA

I el que patim les mares? (perdoneu però com no sóc pare no em puc pronunciar)

Primer et connectes a la web per sol·licitar visita, aixó si, amb agenda a mà per quadrar horaris i la tarja sanitària.

Quan tens el dia i l’hora escollits, comença la fase “nens, avuí anem al pediatra, si us plau, sortiu a l’hora, no s’ha d’arribar tard als llocs” però clar… no tot es tan fàcil…

Si l’hora que has escollit es just al sortir d’escola, corres el risc de que els facin fer alguna tasca d’últim moment (comença l’estat “arribarem tard…”) o bé, si encara tens temps, aprofites per passar per casa per a que es rentin .. ERROR!!!! (no és un error que es rentin, al contrari, l’error és que els nens tenen un estrany rellotge biològic on els crida “la mare natura” amb una urgència proporcional a les preses que tinguin els pares) Aquesta és la fase “per que hem hagut de venir a casa?” i a tot aixó, ja fa una estona que tens la jaqueta ficada per sortir corrents. Quina calor!!!

Quan has aconseguit sortir de casa sense deixar-te res, vas volant  a la consulta, bé, més aviat volen els teus fills agafats de les teves mans. Perquè clar, ja fa temps que has deixat de portar “bolsos petits i fashions” per portar quelcom semblant a un sac on hi càpiga de tot i te’l puguis penjar de tal forma que et quedin les mans lliures per donar-les als teus fills. (encara que no vagis  conjuntada… ja fa temps que has perdut gran part del teu glamour) Aquesta és la fase “a mi no em guanya ni Fernando Alonso” .Però encara et queden forces per advertir al  nens de que si no es comporten tindran un càstig (tot aixó amb les galtes com si estiguessis fent un salt en paracaigudes…igual és per aixó que de vegades sembla que no ho entenen)

I per fi arribes (a temps… o no) i dius als teus fills que es treguin les jaquetes, però tu no ho fas, és més, ni et despenges “el sac” per un parell de motius:  Vols control.lar la logística (jaquetes, motxilles, carpetes, etc..) i si t’ho deixes posat tens menys volum a moure i no et faltaran mans. Vols entrar ràpid I no entorpir el ritme de visites (si no ho has fet ja).

A tot aixó has d’afegir el contrast de temperatura que hi ha envers el carrer. T’estàs asfixiant de calor….però tu tant digna aguantant “el tirón”.  (Aquesta ja no és una fase, aixó és una versió de “mare a la papillot”).

I et criden…. Bé, més aviat criden a la o les criatures… “corre, corre, deixa el llibre, vine,vine que hem d’entrar”

I entres a la consulta:

Saludes… i has d’afegir…”nens, saludeu” (els bons costums no s’han de perdre ni que estiguis mig escalivada).. I els nens saluden.

Comença la consulta i sembla que et pots relaxar… INNOCENT!! Qui es pot relaxar si estàs explicant els síntomas que veus en el/els nens i a la vegada intentes controlar que no s’emocionin amb tots els aparells que hi ha a les consultes i que tant els agrada?

Sincerament, jo crec que les mares en aquests moments hauríem de “mutar” a una mena de bestiola amb un ull de ciclop per atendre a la Dra./Dr., els altres dos haurien de ser ulls de camaleó (per les criatures) i unes orelles de gat (per alló de que són rotatives) i així seguir la conversa amb el pediatra i vigilar els moviments dels teus estimats fills. També es podrien afegir un parell de tentacles per assegurar-te de que estan al teu costat però pot ser seria massa.  (o no, i continues tenint moooolta calor)

Aleshores és quan fan preguntes al teu fill (i t’encomanes a tot alló que et puguis encomanar per a que no tingui alguna d’aquelles ocurrències o atacs de sinceritat que només ells tenen en els moments menys oportuns)… Ara tens una suor freda … tot i seguir tenint calor.

Per fi!! Ja tenim diagnòstic i podem marxar a casa per posar remei a alló que ens amoïnava!!

I dónes les gràcies, dius als nens que també siguin agraïts i que s’acomiadin, surts disparada al carrer per agafar aire… Ara toca córrer a casa a fer una dutxa i canviar-se no sigui que la visita em costi a mi un encostipat.

Alexandra Ortega

05/04/2013