Pediatria dels Perineus
Tornar

Nova recomanació del Projecte Essencial: Evitar la pauta alternant d'antitèrmics a pediatria.

02/04/2014

El projecte Essencial. Afegint valor a la pràctica clínica és una iniciativa del CatSalut que identifica pràctiques clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d'evitar-ne la realització. Aquestes recomanacions es van publicant, un cop revisades pels experts, a la pàgina web del Canal Salut. 

Darrerament s'ha publicat una d'aquestes recomanacions, sobre la pauta alternant d'antitèrmics per tractar la febre en nens, realitzada amb la col.laboració de la Societat Catalana de Pediatria, i que és un tema que ja hem tractat en varies ocasions a la nostra web, que ara queda refrendat per aquesta important iniciativa a nivell del propi Cat Salut. 

Us deixem l'escrit d'aquesta recomanació: 

Resum

  • La febre en població pediàtrica és un dels motius de consulta més habituals als centres d'atenció primària i als serveis d'urgències pediàtriques.
  • Per al tractament de la febre la prescripció d'analgèsics antitèrmics alterns (habitualment ibuprofèn i paracetamol) és una pràctica clínica molt habitual.
  • Hi ha poques proves científiques que donin suport a aquesta pràctica i falten estudis sobre la seva seguretat.
  • Per al tractament simptomàtic de la febre en la població pediàtrica, s'hauria de prescriure, d'entrada, un sol antitèrmic i fer-ne el control evolutiu pertinent.

Més informació

La febre en població pediàtrica és un dels motius de consulta més habituals als centres d'atenció primària i als serveis d'urgències pediàtriques i suposa un 25-30% de les visites als serveis d'urgències.

Actualment hi ha controvèrsia sobre si és adequat el tractament simptomàtic de la febre, atès que no deixa de ser una resposta biològica a l'actuació de toxines exògenes (habitualment productes i toxines microbianes, però també complexos antigen-anticòs, fàrmacs, neoplàsies, estímuls inflamatoris, etc.) regulada pel sistema nerviós central. La febre estimula la resposta immunitària del nostre cos i afavoreix la inhibició del creixement bacterià. Tot i que el tractament de la febre millora l'estat general del pacient, és important educar els pares sobre els beneficis inherents en la síndrome febril i insistir en el fet que la febre no és perjudicial per ella sola sinó que és un símptoma normalment secundari d'un quadre infecciós.

D'altra banda, cal recordar que el grau de febre no es correlaciona amb el risc de convulsions febrils, ja que moltes d'aquestes apareixen amb temperatures no gaire elevades i algunes fins i tot abans d'iniciar-se el quadre febril.

El tractament de la febre inclou mesures físiques i mesures farmacològiques. Les mesures físiques tenen com a objectiu afavorir la pèrdua percutània de calor (retirar l'excés de roba, mantenir al pacient en un ambient tèrmic normal 18-23 ºC, banys a temperatura d'uns 34ºC, etc.). Es desaconsella l'aplicació de tovalloles humides, perquè produeixen vasoconstricció cutània, dificulten l'eliminació de calor i resulten incòmodes per al pacient.

Actualment, entre les mesures farmacològiques s'ha difós molt la pauta d'analgèsics antitèrmics alterns (habitualment ibuprofèn i paracetamol). Segons aquesta pauta, cada tres-quatre hores l'infant pren un antitèrmic diferent. No obstant la popularitat d'aquest abordatge, no hi ha proves científiques que la teràpia alternant d'antitèrmics sigui més eficaç que la monoteràpia, atès que els estudis publicats sobre aquest tema tenen resultats contradictoris. A més a més, aquesta teràpia afavoreix errors de dosificació, incrementa la confusió dels pares i augmenta l'ús innecessari d'antitèrmics, sense considerar els efectes adversos de la combinació d'aquests antitèrmics.

Una revisió publicada a la revista Pediatrics descriu cinc estudis que comparen la monoteràpia amb la teràpia alternant d'antitèrmics en la síndrome febril, i conclou que, tot i que la biteràpia redueix més la temperatura final, no hi ha suficients estudis que avalin la seguretat de la seva aplicació atès el perill d'errors d'administració.

Per tot això, com a alternativa molts autors recomanen, en cas de no aconseguir una disminució de la febre, incrementar la dosi d'antitèrmic pautat fins a la dosi terapèutica màxima i fer ús de les mesures físiques ja comentades. En aquest cas, cal observar acuradament la dosi màxima recomanada de cada fàrmac i no sobrepassar-la. També cal tenir en compte els possibles efectes adversos d'aquests medicaments, atès que el risc de patir-los pot augmentar amb la utilització de dosis altes i/o amb tractaments perllongats (hepatopatia en el cas de paracetamol i risc d'úlcera pèptica o nefrotoxicitat amb ibuprofèn).

L'ibuprofèn (analgèsic antitèrmic i antiinflamatori) podria incrementar-se fins a un màxim de 40 mg/kg/dia i el paracetamol (analgèsic antitèrmic) a 60 mg/kg/dia o 90 mg/kg/dia segons si es tracta d'un lactant (< 12 mesos) o d'un infant (> 12 mesos), respectivament.

Cal no oblidar que l'objectiu final de l'administració d'antitèrmics no és en cap cas fer desaparèixer la febre sinó aconseguir una millora de l'estat general de l'infant.

Comparteix

Notícies relacionades

cross