El part és un procés fisiològic, que a finals del segle XIX i al segle XX va passar a ser totalment medicalitzat a causa dels avenços tecnològics. Aquest fet va permetre aconseguir les bones xifres actuals de morbi-mortalitat perinatològica, de les més baixes del món, però al mateix temps va fer que les gestants no poguessin decidir absolutament res i quedessin totalment submises a les decisions del personal sanitari.

Ja a finals del segle XX i sobretot en el segle XXI, molts moviments feministes amb el suport d’algunes matrones i obstetres han defensant el fet que la mare pugui decidir en alguns aspectes del seu part, sense perdre la seguretat i aquests bons resultats en la disminució de la morbi-mortalitat materno-infantil.

És gràcies aquests fets històrics que neix la idea d’humanitzar el part dins de l’àmbit hospitalari. Ja que si es respecta el procés fisiològic del part s’ha comprovat que es redueix el nombre de cesàries i també de parts instrumentats. Òbviament  aquest fet de respecte sempre es contempla en gestacions i processos de part de baix risc, per això, en tots els casos hi ha d’haver uns bons controls ecogràfics, analítics, i uns bons registres cardiotocogràfics.

La Generalitat de Catalunya, ja sigui per donar suport a la demanda creixent d’humanització del part, ja sigui perquè es una manera de reduir la despesa hospitalària, l’any 2007 va publicar “El Protocol per a l’assistència natural al part normal”, protocol al qual poc a poc, s’estan  adaptant els hospitals catalans.

A la Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell sempre ha realitzat parts “naturals” però va ser l’any 2010 en que es va redactar el protocol adaptat del protocol de la Generalitat, i es van crear els fulls d’informació, amb el pla de naixement i el full de consentiment informat per aquelles gestants que expressament desitgin un part sense medicació ni cap tipus d’intervenció  si no és necessari.

En els anys previs a la publicació del protocol tot i que no es sol·licitava expressament, el nombre de parts natural oscil·lava entre el 7-8% però no tenim registrat si eren parts naturals per voluntat de la mare o per simple casualitat.

A partir de l’any 2010, on sí tenim registre, el desig de part natural és del 15% i un 10% de tots els parts assoleixen un part natural per desig de la gestant. En el que portem d’any 2011 les xifres semblen augmentar tant pel que fa al desig com al nombre de parts que acaben sent naturals.

Aquestes xifres demostren que l’aplicació del protocol ha estat ben rebuda per les gestants i familiars. Aquest fet ens ha de seguir animant per treballar perquè aquest nou ser que neix tingui la millor rebuda possible.

Agraïm la col·laboració de la llevadora (Srta. Laura Castellarnau) i el Cap de Obstetrícia (Dr. Vila) de la FSH en la realització d’aquest article.