Sempre que neix un nadó, els pediatres els hem de realitzar una sèrie de cures mínimes. Aquestes són: l'aplicació de una pomada als ulls per prevenir la conjuntivitis neonatal i una injecció de Vitamina K intramuscular, per prevenir les hemorràgies perinatals. Tanmateix els hi realitzem 2 tipus de test per descartar diferents malalties, la coneguda com la prova del taló (per descartar de metabolopaties congènites), i un test per descartar la sordesa perinatal (Potencials Evocats Auditius).
De tots aquests, l'administració de vitamina K, en ser intramuscular, és l'única que és dolorosa, però donat l'important paper que juga en els primers dies del nadó, no tenim altre remei que fer-ho així.
Hem volgut escriure aquest article per explicar la importància d'aquesta injecció.
Quan neixen els nadons tenen nivells baixos de vitamina K, una vitamina molt important per al sistema de la coagulació, ja que sense aquesta poden presentar sagnats. Això és perquè la vitamina K no es mobilitza fàcilment a través de la placenta de la mare al nadó; a més, en adults la vitamina K prové normalment de la dieta i de la síntesi pels bacteris a l'intestí, però en els nounats l'intestí no està colonitzat en néixer (no té les bactèries que tenim els adults o els nens més grans)i per tant no hi ha producció bacteriana de vitamina K. Així mateix, tampoc en la llet materna (ni en l'artificial) hi ha prou nivells per evitar-ne la seva administració extra.
En ser tan important en els factors de coagulació, si no administrem la Vitamina K, els nadons poden presentar sagnats espontanis en diferents etapes de la seva vida.
Aquest sagnat es pot presentar en diferents localitzacions, les més comunes serien:
Però també es pot presentar:
Aquests sagnats són tots perillosos, però el realment important és el sagnat intracranial, ja que té molt mal pronòstic, podent deixar seqüeles neurològiques en la majoria de casos, o fins i tot la mort del nadó.
Hi ha la possibilitat d'administrar la vitamina K de forma oral, però s'ha d'administrar durant diverses setmanes, no queda clara quina és la seva absorció intestinal i no s'ha comprovat la mateixa eficàcia, de fet en alguns estudis sembla prevenir l'hemorràgia tardana, però no l'hemorràgia precoç ni la clàssica, per la qual cosa, a dia d'avui, no representa una alternativa fiable.
És per totes aquestes raons que, tot i haver de realitzar una injecció als nadons (cosa que als pediatres no ens agrada gens), creiem que els beneficis d'aquesta administració supera amb escreix els problemes derivats (el dolor, bàsicament).
