En l’edat infantil, l’asma és una malaltia molt freqüent. De fet, és la malaltia crònica més prevalent en els nens, un de cada 10 nens la pateix, i és el principal motiu pel qual ingressen els nens/es a l’hospital. 

De tots aquests nens que pateixen asma, en molts d’ells comença quan els nens son força petits, entre l’any o els 2 anys de vida, o inclús abans. És el que anomenem l’asma del lactant, i son nens que pateixen força episodis de broncoespasme, sobretot durant els mesos d’hivern, relacionats amb les infeccions virals.

És important en aquests nens saber si aquest asma té un component al·lèrgic o no, ja que si no és així, aquests episodis remeten espontàniament entre els 3 i els 5 anys de vida, solucionant-se l’asma i no tornant a presentar símptomes. Això és important de cara els pares per a tranquil·litzar-los, ja que encara que de petits pateixin força crisis, és molt important i tranquil·litzador saber que te “data de caducitat”. En el cas de tenir una base al·lèrgica, malauradament, en la majoria de casos, les crisis asmàtiques i els símptomes, solen persistir en l’edat adulta, tot i que solen millorar a partir de l’adolescència, en un nombre important de nens.

En els nens que no tenen base al·lèrgica, l’asma sol ser degut a la immaduresa pulmonar pròpia dels infants, sumada a determinades infeccions virals en aquestes etapes precoces de la vida. A aquest grup de nens es diu que pateixen de “sibilants transitoris”, ja que cedeixen en créixer l’infant. 

En canvi, els nens amb base al·lèrgica, solen tenir antecedents familiars de al·lèrgies, patir dermatitis atòpica i/o al·lèrgies a aliments, simptomatologia de rinitis, i amb una analítica senzilla de sang podem trobar marcadors de l’al·lèrgia. De fet, aquests nens solen patir el que s’anomena la “marxa al·lèrgica” : de lactants tenen dermatitis atòpica, a l’introduir els diferents aliments solen patir algun tipus d’al·lèrgia o intolerància, posteriorment comencem amb les crisis asmàtiques, que milloren parcialment a l’adolescència, però llavors s’afegeix simptomatologia de rinitis al·lèrgica (esternuts, picor d’ulls, etc). El pediatra pot fer un senzill estudi, i així saber quin és el futur que, a priori, pot tenir l’asma d’aquests nens.

El tractament de l’asma en nens té el mateix objectiu que ens els adults, és a dir, que els infants puguin realitzar una vida estrictament normal, i per tant, poder jugar i fer totes les activitats pròpies dels nens, evitant visites a urgències i hospitalitzacions. I es basa amb els mateixos fàrmacs, broncodilatadors i antiinflamatoris, que en nens petits cal administrar-los SEMPRE amb càmeres de inhalació per aconseguir un adequat dipòsit pulmonar del fàrmac, o en els anomenats dispositius de pols seca, com els adults, en els nens més grans, a partir dels 6-8 anys.

Independentment del tractament que el pediatra hagi indicat, és molt important, tant o més que el tractament farmacològic, evitar tots els factors irritants dels pulmons d’aquests nens, és a dir tots aquells al·lèrgens en el cas que el nen sigui al·lèrgic, però sobretot, el principal irritant pels pulmons del nen, el fum del tabac. Cap nen asmàtic hauria d’estar exposat mai al fum del tabac, mai. De fet, gràcies a la nova legislació restrictiva sobre el tabac als bars i restaurants a Catalunya i Espanya, ha disminuït de forma espectacular els ingressos i les visites a urgències de nens per culpa de l’asma, i no es pas casualitat.  Mai tindreu un millor motiu per deixar el tabac que per millorar la salut dels vostres fills/es.

Els amics de Pediatres de Ponent han fet una pàgina web on explica molt bé tots aquests temes relacionats amb l’asma infantil, i hi ha molt material didàctic, tant per professionals com per a les famílies, que us recomanen que visiteu, ja que complementa i amplia molt bé aquesta petita entrada sobre l’asma l’infantil.  Aquesta pàgina s’anomena PÈTAL, i us en deixem l’enllaç.

Dr. Jordi Fàbrega