La tos ferina és una malaltia infecciosa i contagiosa aguda produïda pel bacteri Bordetella pertussis i caracteritzada per crisis de tos convulsiva que, de vegades, es prolonga durant setmanes o mesos. La seva contagiositat és molt elevada i es transmet per les petites gotes projectades per la boca i el nas amb la tos. És una malaltia pròpia de la infància, tot i que es pot presentar en totes les edats.

La gravetat de la tos ferina augmenta en els lactants, els quals presenten altes taxes de complicacions (precisen hospitalització en més de la meitat del casos) i mortalitat. La taxa de mortalitat infantil és d’ aproximadament un 1% en infants de menys de 6 mesos. En els adults la malaltia moltes vegades passa desapercebuda, ja que solen presentar formes clíniques lleus, o bé quadres inespecífics o asimptomàtics.

Els estudis existents mostren que els convivents i cuidadors són les principals fonts de contagi als nadons encara no vacunats o que no han finalitzat la primovacunació. Cal recordar que es comença la vacunació als 2 mesos (no es pot fer abans) i es considera que l’infant no està protegit de forma activa fins als 6 mesos (després de 3 dosis).

La tos ferina és una causa important de morbiditat i mortalitat infantil a nivell mundial, però en els últims anys s’ha detectat un increment del nombre de casos, comportant-se com una malaltia reemergent en països del nostre àmbit socioeconòmic, amb cobertures vacunals altes. Aquest fet ha fet replantejar les diferents estratègies vacunals per protegir els més petits, i Catalunya ha decidit implementar la vacunació de totes les embarassades al 3er trimestre de la gestació.  

Totes les vacunes contra la tos ferina que es comercialitzen al nostre país estan associades a altres antígens, com a mínim als del tètanus i de la diftèria.

Respecte a la seguretat, en les dades disponibles de dones que han rebut la vacuna dTpa (diftèria, tètanus i pertussis acel·lular) durant la gestació no s’observen esdeveniments adversos inesperats o infreqüents atribuïbles a la vacunació. D’altra banda, els estudis existents amb vacunes amb component antitetànic i antidiftèric (Td) no suggereixen un augment de les reaccions adverses en les dones a les quals s’ha administrat la vacuna en cada gestació.

La finalitat és protegir al nadó des de l'etapa més vulnerable, quan encara no ha pogut iniciar la pròpia vacunació. Pretén que la mare i el nounat presentin una protecció òptima els primers mesos de vida de l’infant, considerant que el major pas transplacentari d’anticossos es produeix al tercer trimestre de la gestació i reduint el risc de transmissió de la malaltia mare-fill. Es tracta d’una forma d’immunització que pretén una doble protecció, al nounat i a la mare, però sobretot vol protegir el nadó de les formes més greus (les que poden comportar fins i tot la seva mort).

Com sempre, la vostra llevadora o el vostre metge i/o infermer/a de capçalera us informarà de com administra-la.

Podeu trobar més informació a: 

- Programa de vacunacions de l'Agència de Salut Pública de Catalunya

- Tríptic de la Generalitat de Catalunya

I a la sessió de l'infermer de Pediatria dels Pirineus i EAP La Seu d'Urgell (ICS-Pirineu), Albert Font, el nostre referent en vacunació, i firmant d'aquest article.