Seguint amb la col·laboració entre la Fundació Sant Hospital, l'ICS i Pediatria dels Pirineus amb la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida, aquest nou curs acadèmic també tenim estudiants de 6è de Medicina fent part de les seves pràctiques amb nosaltres.

Igual que els anys passats aquest més de desembre rotarà mb nosaltres el futur doctor Nelson Montes, a qui donem la benvinguda i li desitgem que la seva estada amb nosaltres sigui igual de profitosa que la dels seus companys que l'han precedit,

També us volem informar de la tots vosaltres de la seva presència entre nosaltres, per si coincidiu amb alguna visita amb ell (a qualsevol dels ambulatoris de l’Alt Urgell o a l’hospital), que estarà sempre acompanyat per algun de nosaltres, òbviament.   

No cal dir que per tots nosaltres és un motiu d’orgull i al mateix temps de molta responsabilitat aquesta col·laboració amb la Facultat de Medicina de la UdL, i que entenem com una mostra de confiança amb la nostra tasca. 

El passat 27 de novembre, dins de la celebració de la 5a Jornada del Pla de Salut de Catalunya, una de les nostres experiències, concretament la nostra pàgina web (amb el consultori virtual) i la nostra activitat a les xarxes socials va rebre un dels 5 Premis a la Millor Experiència, de un total de més de 1300 experiències presentades.

Aquest premi el vam recollir els Drs. Fàbrega, Ruiz, Ercoli i la Sra. Parra, en nom de tot l'equip de Pediatria dels Pirineus de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, i el conseller de Salut, Boi Ruiz, en el marc de la jornada, que s'ha celebrat a Sitges. 

Aquest premi s'ha concedit concretament per la comunicació 'Les TICs com a eina de suport en l'atenció pediàtrica. Web de Pediatria dels Pirineus, amb consultori virtual i xarxes socials', que està signat per Jordi Fàbrega, Glòria Ruiz, Tatiana Valencia, Òscar Rosell, Joaquín Astete, Neus Méndez, Antonia Parra, Albert Font, Isabel Carvajal i Josep Serrat.

Aquest és un reconeixement a una experiència en la que Pediatria dels Pirineus hem estat pioners, com és en l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en l'atenció mèdica. I ens fa especial il.lusió que hagi estat en el marc d'aquesta Jornada, ja que es reconeix també l'esforç i la confiança que l'Hospital Sant Joan de Déu, el nostre soci i avalador del projecte (i hospital de referència en derivacions i en la nostra formació continuada), així com de les sinèrgies i col.laboracions amb els Equips d'Atenció Primària de l'Alt Urgell (de l'Institut Català de la Salut) i amb la Fundació Sant Hospital de La Seu d'Urgell. 

Us deixem l'experiència presentada, i de nou us donem les gràcies per la vostra confiança. Premis com aquests ens estimulen a seguir treballant. 

Des de Pediatria dels Pirineus participem activament a la redacció de la revista ferSalut, la revista que realitzem totes les entitats de base associativa que formem part de ACEBA. Hi trobareu articles variats sobre salut en un format digital molt modern. En el darrer número podeu trobar un article sobre la Febre Infantil que ha escrit la Dra. Tatiana Valencia, esperem que us agradi, així com la resta de continguts.

Recentment s'ha comercialitzat una nova vacuna a Espanya, BEXSERO, contra el meningococ B, que NO està finançada pel Departament de Salut, però que és altament recomanable. 

Desde Pediatria dels Pirineus us hem preparat un full informatiu per als pares, per mirar de informar-vos sobre aquesta vacuna, que us podeu descarregar aquí. 

Vacuna meningococ B (versió en català)

Vacuna meningococ B (versión en castellano)

Diari Segre, 30 d’octubre de 2015

LA MARE I EL PARE ES SEPAREN, I JO?

El mateix dia que sortia aquesta notícia, en Jordi Fàbrega feia la següent reflexió a les xarxes: “Ben cert, davant d'un #divorci, et separes de la teva parella, no dels fills, i ell/a segueix sent el seu pare/mare”. Aquesta frase enceta molts cops les meves intervencions en situació de ruptura de parella.

Moltes famílies acudeixen a professionals de la salut, del desenvolupament, socials, educatius...  per preparar i aconseguir el menor impacte emocional possible en les separacions i divorcis. Aquesta gestió és molt positiva però sempre ens agrada deixar clar que qualsevol ruptura generarà malestar emocional als fills, és un dol, una pèrdua. Aquesta és una pèrdua de l’estructura familiar descrita fins ara, de temps compartit conjunt, d’algun espai concret, són canvis de rols, de gestió, de maneres de fer... però no és una pèrdua d’amor i estimació, ni de cura i protecció, això no hauria de ser-ho. L’infant ha de saber que la decisió i motiu és dels pares, no responsabilitat d’ells; que se’ls atendrà i cuidarà igual que fins ara perquè aquest serà l’objectiu dels pares encara que no estiguin junts; que els comprendrem, que entendrem que estiguin tristos, que tolerarem que vulguin que ens unim de nou, que demanin a crits que visquem sota el mateix sostre; i no és dolent dir-los que això, molts cops, no pot ser, però que ells sempre seran el més important pels pares.

Però fixeu-vos, sovint ens centrem únicament en els fills. I els pares? Les ruptures, com a tals, per molt ben portades que es duguin sempre generen emocions, molts cops contradictòries. Els processos de separació generen disparitats, malentesos, disputes i en el pitjor dels casos,  conflictes. Si aquests conflictes perduren o s’enquisten ens podem trobar en situacions en què els fills es converteixen en moneda de canvi o xantatge, instruments econòmics, espies que passen informació de l'altre, missatgers, mitjans per fer quedar malament a qui fins fa poc era la nostra parella, etc. Aquests són els processos poc sans que fan que els fills se sentin culpables i responsables de la situació, i que fomenten que es generin aquests mecanismes nocius que s’exposen a l’article. Explicar que aquestes actituds no generen res de bo pel fill és fàcil, el que no ho és tant és que s’aturin, sobretot que s’aturin per les conseqüències negatives que tenen sobre aquells més indefensos i que en el fons només estan al mig d’un foc creuat. Aquí rau el problema i les conseqüències exposades.

Darrera de la pèrdua que segueix a una separació es poden desencadenar mecanismes emocionals que marquen que l’infant té un malestar,  tals com un estat emocional més baix, la pèrdua d’hàbits anteriorment establerts, el caràcter més variable, l’agressivitat,  el plor, la manca de gana, una major sensibilitat o irascibilitat, la menor tolerància a pautes i límits, etc. Aquests símptomes o indicadors no són més que la seva resposta emocional, que ha de ser i que serà, i que ens requereix als adults com a suport (això em fa pensar amb la pel·lícula Inside Out (Del revés) en la que veiem com la tristesa resol situacions emocionalment complicades). No hem de viure aquestes respostes com a  negatives, les hem d’atendre, acollir i comprendre... i no em val la frase que sento massa sovint de “a mi això no m’ho fa!!!”. Sí, potser no t’ho fa a tu, però no es tracta del lloc on faci les rebequeries o del lloc on plori més o menys, o davant de qui... sinó del fet que això succeeix al FILL/A independentment d’on i amb qui succeeixi, per tant, el tema és de TOTS.

Els adults som adults, i millor o pitjor, ho anirem portant, els infants són això, infants, i no s’han d’implicar en temes d’adults sobre els que no tenen responsabilitat ni han decidit, i som nosaltres els que hem d’acompanyar i ajudar en aquests processos. També expresso sovint que el nostre objectiu és el benestar de l’infant i que aquest s’aconseguirà millor si lluitem junts i cap a la mateixa direcció, fins i tot fent-nos costat en situacions complicades. Podem no ser parella, però seguim sent progenitors i educadors dels fills. Entenc que en una ruptura això costi, i que hi ha ruptures més i menys traumàtiques, però en la mesura del possible, el raciocini ens ha de fer veure que serà l’infant per qui hem de vetllar.

Tots som potencials pares i mares separats. Pensem-hi una mica. Ara que tot va bé ens sembla estrany que un dia jo pugui trobar-me dins d’aquest procés tòxic, però no, al final tots hi estem exposats perquè les relacions humanes són complicades i variables, ja que a més de fantàstiques i plaents també poden ser doloroses i malintencionades.

Preneu les meves paraules com a una reflexió en veu alta en la qual hi aporto la meva experiència laboral, si d’aquesta en surten altres reflexions per arribar a evitar situacions conflictives i malestar, ja estaré content. Moltes gràcies

Miquel Alet Torres

Psicòleg del CDIAP de l’Alt Urgell

Hace algunos años, la población de atletas mujeres era escasa y poco frecuente en nuestra cultura. No obstante, podemos ver en los medios de comunicación y en el entorno que nos rodea, que el número está aumentando. El CIS en el 2010 reflejó que la práctica deportiva entre las mujeres ha aumentado un 10%-36%, incluyendo también en la alta competición.

La práctica de deporte en las mujeres embarazadas han sufrido diversas variaciones en función de la información científica disponible. Es muy complicado realizar estudios con embarazadas, pero el beneficio del deporte en las embarazadas ha estado clara desde el principio.

Desde 1994, The American College of Obstetricians and Gynecologists recopiló toda la información y adoptó enfoques menos conservadores, siempre que la embarazada estuviera sana y no surgieran complicaciones en el transcurso del embarazo.

La bibliografía nos avala la existencia de la reducción del riesgo de padecer compilaciones asociadas al embarazo gracias a la práctica sistemática de actividad física. Concretamente disminuye el riesgo de preeclampisa, diabetes gestacional, ganancia excesiva de peso, mejora el humor materno, mejora circulación de miembros inferiores y menos episodios de lumbalgia.

A la hora de comenzar un programa de ejercicio físico, tenemos que tener en cuenta las siguientes consideraciones:

•  Indicación médica.
•  Realización de una valoración inicial.
•  Adaptar a la actividad previa del embarazo.
•  Prestar a las señales de alarma para detener el ejercicio físico

Esas señales de alarma son:

•  Hemorragia vaginal.
•  Salida de líquido amniótico.
•  Dinámica uterina embarazo no a término
•  Dolor abdominal no explicado.
•  Disminución de movimientos fetales.
•  Edemas súbito en miembros superiores e inferiores y en cara.
•  Cefaleas o alteraciones visuales persistente.
•  Taquicardias frecuentes
•  Excesiva fatiga, palpitaciones o dolor toráxico
•  Ganancia de peso insuficiente (si partimos de normopeso)

Entre los beneficios de este ejercicio, se encuentran: 

1. Maternos: 

•  Evita el dolor de espalda baja.
•  Mejora las capacidades metabólicas, cardiopulmonares y reduce el riesgo de diabetes.
•  Mantenimiento del buen estado físico.
•  Mejora el concepto de imagen corporal.
•  Mejor función cardiovascular.
•  Control de peso.
•  Mejora el estado mental.
•  Partos más rápido y sin complicaciones.
•  Mejor recuperación postparto.
•  Menos índice de partos distócicos.

 2. Fetales: (limitados por los estudios)

•  Menor grasa corporal.
•  Mejora el volumen placentario que hace que el flujo sanguíneo y la nutrición del feto sean mejores.
•  Promueve el crecimiento neuronal.

Deportes y ejercicios recomendados

La prescripción del ejercicio físico en la mujer embarazada ha resultado muy conservadora. Recomiendan sólo la bicicleta estática, el ciclismo indor o spinning y actividades en el medio acuático como una actividad óptima para gestante.

Los ejercicios acuáticos resultan una alternativa segura, con bajo riesgo de lesión y permite combinar actividades aeróbicas con otras de fortalecimiento muscular. Los beneficios derivados de la realización de prácticas acuáticas durante el embarazo son numerosos y están basados principalmente en las características que aporta la inmersión en el medio acuático como: reduce el peso, evita el impacto, libera los movimientos del cuerpo, ser consciente de la ventilación, facilita la simulación de retorno y permite la difusión de calor.

Como conclusión, aunque la prescripción de ejercicio físico durante el embarazo ha sido muy conservador, la evidencia científica avala el deporte en las embarazadas. Las recomendaciones no son ampliamente conocidas por parte de obstetras y embarazadas. La mujer sedentaria podrá comenzar un programa de ejercicio físico basado en los criterios adaptados a su gestación y las que son deportistas habituales podrás mantener en gran medida su programa de ejercicios con ciertas restricciones.

En relación a la matronatación, actividad que recientemente se ha iniciado en La Seu d'Urgell, se rrealizan ejercicios enfocados al momento del parto y que la futura madre sea consciente de por qué se hace hacemos ese ejercicio y extrapolarlo en el parto. Se trabaja todo el cuerpo, pero principalmente se centra en la pelvis con sus grupos musculares y articulaciones. Las clases son de 8 sesiones, 2 por cada tema: aeróbicos, fuerza, elasticidad y respiración. Muchos de los ejercicios se pueden repetir en diferentes sesiones, pero lo importante es enfocarlo al tema de esa sesión, es por ello, que a la embarazada se le informa previamente de empezar con la matronatación. Se debe realizar una entrevista para realizar una ficha para saber la semana gestacional, patología previa y evolución del embarazo. Y aquí es donde se informa de las sesiones.

Todo ejercicio se explicará antes o después justificándolo para el momento del parto, donde la mujer se vea parte activa del parto y aumentando su conocimiento del cuerpo y que puede hacer de él en el momento del parto.

Se necesita una piscina donde por lo menos haya una parte que se haga pié, ya que la mayoría de ejercicio necesitaremos contacto con el suelo, colchonetas, churros, globos, pelotas y aros. Y se adapta también cada ejercicio a la embarazada, por ejemplo, si una mujer está a termino, se hace que se mueva más que sus compañeras para facilitar la llegada del parto. 

Se puede iniciar ejercicio a partir de las 14 semanas, principalmente para saber que el embarazo sigue un buen curso y la captación precoz consigue mejores resultados en el parto. 

Sergio García Perdomo

Llevador. Unitat MaternoInfantil Alt Urgell