La convulsió sol ser la urgència mèdica més important i freqüent (dins la seva baixa prevalença) que es poden trobar els mestres a l'escola, ja que els nens hi passen molt de temps. La majoria de vegades no son greus ni comporten problemes posteriors ni seqüeles, però espanten molt, i és normal que així sigui als no sanitaris. Per aquest motiu hem preparat una informació molt senzilla i bàsica pels mestres de les escoles, per que sàpiguin que cal fer (i que no cal fer) si es troben amb algun cas d'un nen o una nena que en pateixi una. (si clickeu a la imatge accediu al full)

Esperem que us sigui d'utilitat. 

Ya hemos hablado otras veces sobre los múltiples beneficios de la alimentación con leche materna para los bebes. No obstante, hay ocasiones, sobretodo cuando se trata de conciliar la vida familiar con la laboral, en que es imposible estar todo el día con el bebè. Por eso queremos, en esta entrada, revisar como hacer la extracción de la leche para su uso posterior y que ésta pueda ser utilizada cuando las circunstancias impiden que estes con tu bebé.

Hay 2 formas para extraerse la leche, ya sea manualmente o con la ayuda de un sacaleches, requiere práctica y su efectividad tiende a aumentar con el tiempo. La clave para lograr extraerse la leche es conseguir duplicar el reflejo de eyección, es decir la salida de la leche. A más leche extraida, mas producción de leche. O sea, no os desaniméis, ya que veréis que progresivamente aumenta la cantidad de leche extraida.

Una vez extraída, esta leche puede conservarse un determinado tiempo, en función de como sea su almacenamiento. Así tenemos:

CALOSTRO (leche que producimos los primeros días de vida del bebé):

• A temperatura ambiente (27 - 32 grados): de 12 a 24 horas

LECHE MADURA (leche que producimos a partir del 3r-4o día del nacimiento) 

• A 15ºC: 24 horas
• A 19-22ºC: 10 horas
• A 25ºC: de 4 a 8 horas
• Refrigerada entre 0 y 4 ºC: de 5 a 8 días

Si la queremos utilizar pasado más tiempo, debemos congelar la leche, con lo que los tiempos de conservación serían: 

• En un congelador dentro de la misma nevera: 2 semanas
• En un congelador que es parte de la nevera pero con puerta separada (tipo combi): 3-4 meses.
• En un congelador separado, tipo comercial con temperatura constante de -19 grados C: 6 meses (o incluso más).

Para congelar la leche se deben utilizar envases de plástico duro o vidrio apto para alimentos.

Luego para calentarla, debemos descongelarla y calentarla bajo agua tibia corriente o sumergiéndola en un recipiente con agua tibia. No debemos dejar que hierva la leche y, muy importante, nunca debemos calentar la leche materna en el horno microondas.

Podéis ampliar esta información en la web de la liga de la leche, donde encontraras otros consejos importantes.

Dra. Tatiana Valencia i Albert Font 

El proper mes d'octubre s'inicia a l'Esquitx una activitat aquàtica dirigida a dones gestants, amb els objectius de fer esport, passar-s'ho bé i al mateix temps realitzar exercicis que ens serviran de cara a la preparació al part. Aquesta activitat compta com la col.laboració de l'equip de llevadors/es de la nostra Unitat MaternoInfantil, dirigits pel Sergio García. Coneixent el Sergio, que està titulat en matronatació i posa tot els esforcos en tot el que realitza, estem convencuts que serà tot un èxit i que les embarassades que hi participaran en gaudiran i se'n beneficiaran. Aquesta activitat es realitzarà un cop per setmana, els dimarts a les 19.30h amb diferents sessions, destinades cadascuna d'elles a reforçar musculatura, coordinar respiració, i moltes atres activitats que us seran molt útils en el moment del part. 

Així que, si estàs embarassada i vols provar-ho, no dubtis en contactar amb el Centre Esquitx. Us deixem la informació. 

Tanmateix, aprofitem per comentar-vos que el mateix Centre Esquitx, ha començat recentment una activitat de natació per a nadons (a partir de 4 mesos), en aquest cas els dissabtes al matí. Us deixem el cartell, per si ho voleu aprofitar. 

En els programes de vacunació, tant en l’edat pediàtrica com també en els adults, ens trobem sovint la necessitat d’administrar múltiples vacunes en el mateix acte vacunal. Per augmentar la seguretat i qualitat de la pràctica vacunal i identificar, en el cas que es produeixin reaccions adverses local saber quina vacuna ha estat la causa, és útil utilitzar una rutina. 

Seguint el calendari sistemàtic del Departament de Salut de juliol de 2014, i altres vacunes que s’administren habitualment a les consultes, la Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya ha realitzat un mapa d’administració de vacunes. 

Us el volem compartir, per tal que sapigueu on s'administraran les vacunes als vostres fills/es. 

Des de Pediatria dels Pirineus participem activament a la redacció de la revista ferSalut, la revista que realitzem totes les entitats de base associativa que formem part de ACEBA. Hi trobareu articles variats sobre salut en un format digital molt modern. En el darrer número podeu trobar una editorial sobre Pediatria dels Pirineus i les TICs, que ha escrit el nostre director assistencial, el Dr. Jordi Fàbrega, esperem que us agradi, així com la resta de continguts. 

Amb el nom de síndrome PFAPA es coneix una malaltia autoinflamatòria que veiem a pediatria i que consisteix en episodis repetits de febre amb angines i/o aftes bucals.

Com sabeu, els nens petits tenen molt sovint episodis de febre i també d’amigdalitis. I la causa més freqüent d’aquestes amigdalitis solen ser les bactèries (la més típica és l’anomenada Streptococcus Pyogenes, que és la que busquem amb el frotis que fem a la consulta) o els virus. No obstant, en alguns nens , alguns d’aquests episodis no son infecciosos, sinó que tenen una causa autoinflamatòria o autoinmune, i per tant no responen als tractament antibiòtics.

El síndrome PFAPA es considera la malaltia autoinfamatòria més freqüent de la infància, i provoca quadres repetits de febre (aproximadament un cada mes) que van acompanyats de mal de cap, amigdalitis, aftes bucals i adenopaties cervicals (ganglis a la zona del coll). Aquests episodis solen durar entre 3 i 6 dies i no responen al tractament antibiòtic (ja que no estan provocats per cap bacteri). És molt típic que aquests episodis solen començar abans dels 5 anys de vida.

Aquesta malaltia, tot i angoixar força els pares per la repetició dels episodis i provocar força absentisme escolar (i laborals dels pares), és una malaltia totalment benigna, ja que el nen entre els episodis està completament asimptomàtic, el seu desenvolupament és estrictament normal (en tots els aspectes), no presenta cap dèficit immunitari important, i es resol espontàniament al cap de un temps, tot i que pot durar entre 3 i 8 anys.

Es desconeix la seva causa, tot i que al estar elevats diferents reactants inflamatoris durant els episodis, es creu que hi ha una base autoinflamatòria i probablement algun dèficit immunitari menor transitori. Tampoc es coneix cap factor genètic associat.

Per això el diagnòstic cal fer-ho basant-nos en criteris clínics.  Els més emprats son els de Thomas, on hem de tenir:

1. Episodis de febre recurrent d’inici abans dels 5 anys de vida
2. No tenir infeccions de vies respiratòries altes associat a estomatitis aftosa (aftes a la mucosa de la boca), linfadenitis cervicals (ganglis a la zona del coll) i /o faringoamigdalitis aguda
3. Exclusió de una neutropènia cíclica (una malaltia immunitària que provoca també episodis repetits de febre però associada a baixada del número de neutròfils)
4. Estar asimptomàtic entre els episodis
5. Tenir un creixement i desenvolupament normal.

Aquest nom de síndrome PFAPA precisament es basa en els símptomes que provoca la malaltia, ja que és l’acrònim en anglès d’aquestes manifestacions (Periodic Fever, Adenopathy, Pharingitis and Afthae).

Aquesta malaltia fou descrita per primer cop l’any 1987 pel grup d’investigadors de Marshal, i ells mateixos li van donar el nom 2 anys més tard. A Espanya els primers casos foren publicats l’any 2000.

Pel diagnòstic, per tant, només cal basar-nos amb els símptomes, i és convenient fer una senzilla analítica de sang per descartar la neutropènia cíclica, i un frotis amigdalí per descartar l’origen bacterià de l’amigdalitis.  Altres exploracions, com ara l’estudi de immunoglobulines només caldria fer-ho en els pocs casos que no responen al tractament.

Un cop fet el diagnòstic el tractament és molt senzill i eficaç, ja que els episodis febrils (i tota la resta de símptomes acompanyants) solen respondre d’una manera espectacular a l’administració de corticoides orals (sovint amb una solo dosis és suficient). Amb aquest tractament la febre  i la resta de símptomes cedeixen en menys de 24-48 hores i el nen es recupera perfectament. Pot passar que, al començar a emprar els corticoides, la periodicitat entre els episodis s’escurci una mica, sobretot al principi, pel que cal advertir als pares d’aquest fet.

En alguns casos, per mirar de prevenir els episodis s’han emprat alguns fàrmacs (cimetidina i colchicina, sobretot), però la seva eficàcia és reduïda. I alguns autors també han intentat solucionar la malaltia mitjançant l’amigdalectomia (l’extracció quirúrgica de les angines), però els resultats tampoc son molt bons.  Per tant, donat que els resultats no son sempre efectius, el risc quirúrgic que comporta la intervenció i associat a l’excel·lent resposta als corticoides i a la resolució espontània de la malaltia, pràcticament avui en dia no es recomana.

És important  que els pediatres coneguem aquesta malaltia, ja que així podem tranquil·litzar els pares pel seu caràcter totalment benigne, no donarem antibiòtics (que son inútils en aquesta malaltia) i sobretot perquè, com hem comentat, aquests episodis solen respondre espectacularment a l’administració de corticoides orals (la majoria de cops en dosis única).

Nosaltres a la Reunió de la Societat Catalana de Pediatria que es va celebrar a La Seu  vàrem presentar un pòster amb cinc cassos que havíem tingut, i just aquesta setmana n’hem diagnosticat un altre. Per això ho hem volgut compartir, ja que sinó és coneix no és diagnostica, i un cop fet el diagnòstic, l’evolució és excel·lent. 

Podeu trobar més informació a la Asociación Española de Pediatria de Atención Primaria